Primer, l'agència Efe publica que els Mossos haurien espiat el líder del PP i candidat a la Generalitat, Xavier Garcia Albiol, i el delegat del govern espanyol, Enric Millo. Segon, la notícia és ràpidament amplificada pels mitjans de comunicació afins a l'executiu de Mariano Rajoy amb el consegüent escàndol polític. Tercer, Albiol, molt amatent, veu el cas més propi de la Gestapo i de règims totalitaris. Sempre el nazisme com a frame de l'independentisme per al gran públic. Quart, els Mossos ho neguen oficialment a través de la Conselleria de l'Interior avui intervinguda a causa de l'article 155 de la Constitució. I, cinquè i últim, ara per ara, el Ministeri de l'Interior diu que no li consta res de tot això i que l'informe de la Policia Nacional encara no està acabat.

Entre la primera i la darrera notícia hi ha vuit hores, tota una eternitat en un món en què la immediatesa de la informació unida a la campanya electoral catalana acaba propagant les notícies a una enorme velocitat i els rumors falsos a una velocitat supersònica. Una part del mal a la policia catalana ja està fet i des de l'atemptat terrorista del mes d'agost passat, que van resoldre amb una perícia i una enorme professionalitat fora de tota discussió, sembla que els Mossos han entrat en una espècie de caça de bruixes des de Madrid dels seus responsables, les seves actuacions i la seva eficàcia. No l'ajuda en tot això la dependència del Ministeri de l'Interior, que després de la supressió de l'autonomia ha acabat agafant el control del cos i rellevant-ne el màxim responsable, el Major Trapero, investigat (abans imputat) per l'Audiència Nacional per l'1 d'octubre i a qui se li han encomanat tasques administratives.

Encara que ja se sap per campanyes electorals anteriors que tot acaba passant com una notícia escandalosa encara que els seus efectes especials la presentin com a absolutament veraç, algú hauria de pensar en la necessitat de deixar la policia catalana al marge de la contesa política. Ja sé que no serà així, perquè una part de la vergonyosa campanya que s'està duent a terme consisteix precisament a desprestigiar-la al màxim perquè no formi part de l'elit de les policies europees. Aquella imatge dels Mossos elogiats a tot el món per la resolució dels atemptats de la Rambla i Cambrils, i el que volia dir de reconeixement internacional, era de molt difícil digestió. Sobretot, quan s'ha fet sempre el possible perquè sempre estiguessin un esglaó per sota de les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Aquella vella tirallonga dels anys 80 que Catalunya tingués una policia folklòrica i poca cosa més, perquè els catalans d'aquests temes ni sabien res, ni els agradaven.

El cert és que, més de trenta després, la policia potser continua sense agradar als catalans. Però de saber-ne, ja és una altra cosa.