Per molt que el cercle de l'Operació Catalunya s'havia anat tancant entorn de Mariano Rajoy no deixa de ser desolador i preocupant conèixer a través de documents i àudios que el llavors president del govern espanyol estava darrere de l'operació il·legal més gran posada en marxa en democràcia contra el moviment independentista. És dolorós perquè en termes democràtics és realment inacceptable la seva participació en una actuació d'aquesta naturalesa, fent servir recursos públics i sense cap empara judicial. Va ser a través de la denominada policia patriòtica, que ara s'ha confirmat també que no eren un grup d'agents disposats a salvar Espanya, sinó un esglaó d'un entramat governamental per destruir carreres polítiques, eliminar partits, sembrar el terror entre la societat civil i perseguir aleatòriament qualsevol que pogués respondre a un determinat perfil ideològic. Les informacions que hem publicat aquest dilluns són demolidores i han de tenir conseqüències.

La gravetat dels fets és enorme, ja que en política no s'hi val tot. Fins ara, la Fiscalia no hi ha intervingut, la justícia ha mirat cap a un altre costat i aquesta espècie de patent de cors que s'han atorgat PP i PSOE per ajudar-se en aquestes situacions ha d'acabar. La comissió parlamentària acordada a l'efecte al Congrés dels Diputats no ha de ser, ni de bon tros, restrictiva en les compareixences que s'aprovin i ha de deixar clara la voluntat d'arribar fins al final. Els socialistes han de fer un pas endavant i traduir en fets les paraules del president Pedro Sánchez, que en referir-se als papers secrets que hem publicat en aquest diari i als àudios incriminatoris de Rajoy, ha manifestat que cal arribar fins a les últimes conseqüències i aclarir un dels fets que ell mateix va definir com dels més lamentables i vergonyosos en la història d'Espanya.

Les irregularitats de l'Estat contra l'independentisme van ser tantes que la llei d'amnistia està plenament justificada

Benvingut al club dels que des de fa anys aixequem la bandera per denunciar la trama política que hi havia darrere de l'Operació Catalunya, encara que sigui tard i per necessitats polítiques. Tard, perquè fa temps que hi havia alguna cosa més que indicis i les necessitats polítiques són més que evidents, ja que aquestes revelacions són també una palanca per traslladar a l'opinió pública que les irregularitats de l'Estat contra l'independentisme van ser tantes que la llei d'amnistia està plenament justificada. Algú ha comentat aquestes últimes hores en to irònic, però potser no acaba de ser-ho tant, que al final seran Mariano Rajoy i la cúpula d'Interior alguns dels que s'hauran d'acollir a la llei d'amnistia si s'acaba podent posar negre sobre blanc en tota la seva activitat il·legal.

El silenci del Partit Popular d'Alberto Núñez Feijóo una vegada oberta la caixa dels trons és injustificable. Perquè la pregunta incòmoda per als conservadors és si validen aquesta manera de fer i estan disposats a col·locar-se fora de la llei. En aquest tipus de qüestions no hi ha terme mitjà, llevat que la podridura d'aquella etapa recent es vulgui tapar i evitar arribar fins al final. Al govern espanyol li correspon fer, finalment, un pas endavant i aportar la documentació que pugui conèixer i que pugui figurar als seus arxius i estigui classificada. Si des del govern d'Espanya es rema en la mateixa direcció que els independentistes afectats, estic segur que acabarem descobrint coses importants. Perquè cap estat no es reforça fora de la llei, com s'ha volgut fer creure aquests anys amb falses proclames patriòtiques.