La ciutat de Munic s'ha sumat aquest divendres a la cada vegada més llarga llista de capitals que han patit en els últims temps algun tipus d'atemptat terrorista. Sense saber encara si els autors d'un nombre de morts indeterminat són o no gihadistes -al llarg d'aquestes últimes hores de vegades semblava que sí i en altres ocasions que no- no deixa de cridar l'atenció com s'ha activat un mecanisme d'informació planetària a la ciutadania. I això té molt a veure amb el terror global que ens envolta i que ens ofereix molt poques pistes sobre la seva localització abans que succeeixi. El món és menys segur, els ciutadans menys lliures, els governs més previsibles i els terroristes més nombrosos.
Així passem de parlar de París a Brussel·les, dels Estats Units a Niça i de Munic a la pròxima destinació. No és que només hi hagi escenes de terror a Occident sinó que són les úniques que ens les sentim pròximes, ja que entenem que amenacen la nostra manera de viure. Convivim amb imatges també sagnants de països com l'Iraq, Kènia i tants altres que pateixen el terrorisme però, reconeguem-ho, ens inquieta molt menys.
Mentre això succeeix, els governs decreten estats d'excepció i es militaritza el país. Res que aparentment reverteixi la situació i la preocupació de la ciutadania. Els partits considerats tradicionals i que han estat els que han permès a Europa avançar durant diverses dècades -també els responsables del naufragi de les classes mitjanes amb les seves polítiques econòmiques equivocades- cedeixen el lloc a formacions de tall populista si no directament xenòfob. El canviant mapa polític és un exemple i els ciutadans atemorits creuen que trobaran solució en aquestes noves formacions existents a França, Itàlia, Àustria, Holanda... Fins i tot els Estats Units s'han atrevit a proclamar candidat del Partit Republicà Donald Trump, un autèntic disbarat. Amb un eslògan idèntic al de Marine Le Pen. "Primer França", diu la líder del FN ; "primer els Estats Units", diu l'aspirant a la Casa Blanca.
I tot això es retroalimenta. En una espiral que no només fa por sinó que sembla no tenir final.