Segona crisi de govern quan encara no s'han complert sis mesos de la presa de possessió del vicepresident Jordi Puigneró i els 13 consellers nomenats pel president Pere Aragonès el passat 26 de maig. Les negociacions que ha obert Esquerra Republicana amb els comuns per mirar de salvar els pressupostos de la Generalitat per al 2022 amb la formació d'Ada Colau i Jéssica Albiach, i la negativa de Junts per Catalunya a incorporar-s'hi, perquè entenen que calia continuar negociant amb la CUP i, també, que era un doble error no persistir fins a l'últim minut amb la formació més petita del bloc del 52% i situar els comuns al centre de l'equació, han provocat un autèntic terratrèmol dins de l'executiu català i dels dos partits que hi donen suport.

Durant tot el diumenge s'han enviat missatges, bé a través dels mitjans de comunicació o telefònicament, primer en acabar l'executiva matinal extraordinària de Junts, més tard en conèixer-se la reunió de la part del Govern d'Esquerra amb els comuns al Palau de la Generalitat, i, a la nit, amb una convocatòria extraordinària del Consell Executiu de la Generalitat aquest mateix dilluns a les 08.30 del matí. Enmig de tota aquesta tensió, l'última vegada que van parlar el president de la Generalitat amb el secretari general de Junts o amb el vicepresident es remunta a divendres passat. I per acabar-ho de complicar, el debat de les esmenes a la totalitat serà aquest dilluns a partir de les 14 hores i la votació, si no hi ha alguna novetat excepcional, serà entrada la nit.

Si els comuns no retiren la seva esmena a la totalitat, no se sap en quina situació quedarà el Govern. Però si la retiren i això obliga a modificar el pressupost elaborat pel conseller d'Economia, Jaume Giró, i que és fruit de molts equilibris entre partits i departaments, tampoc. La retirada de les negociacions de la CUP els ha deixat aparentment sense joc, però en la política catalana no hi ha res segur fins a l'últim segon. I els socialistes s'han quedat sense cartes en aquesta partida, però és obvi que volen entrar com sigui en el joc.

El sentit comú fa pensar que hi haurà pressupostos, encara que costa saber amb absoluta certesa amb qui, sense negar que els comuns estan clarament al centre del quadrilàter. Aquesta posició la poden retenir si juguen a un mer intercanvi de suports entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Però la poden perdre si en el canvi pretenen alguna modificació significativa en els pressupostos que ha entrat el Govern al Parlament.

El setembre passat, el dia 14, ja es va produir una situació com aquesta, en la qual el Govern va quedar al caire de l'abisme quan Pere Aragonès no va acceptar la delegació que li va presentar el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, per a la taula de diàleg que ERC volia exclusivament de consellers i la formació de Carles Puigdemont va proposar els ex presos polítics Jordi Sànchez i Jordi Turull i la diputada a Madrid Míriam Nogueras. El president va rebutjar de ple aquella delegació i el resultat va ser que en l'única reunió que s'ha fet, el dia 15 de setembre, només hi van assistir consellers d'Esquerra. Aquella crisi va quedar congelada, ja que cap dels dos partits no ha afluixat la corda.

Amb els pressupostos es reprodueix la crisi entre Esquerra i Junts, que, en el fons, també està relacionada amb dues estratègies polítiques diferents. Tant és així que, darrere de la polèmica del Govern amb la CUP pels pressupostos, la formació anticapitalista no ha ocultat que també hi ha l'absència de moviments per activar la majoria del 52% i preveure un nou embat amb l'Estat. El fusible dels comuns és obvi que serveix per als pressupostos, però no per a aquesta segona qüestió. Per tot això la situació és tan enrevessada, encara que les apostes continuen sent que hi haurà pressupostos.