Diverses desenes de milers de persones ―90.000 segons els organitzadors i 10.000 segons la Guàrdia Urbana― han protagonitzat aquest diumenge a Barcelona la primera protesta contra l'ampliació de la tercera pista de l'aeroport del Prat. Ni la retirada del projecte per part del govern espanyol després de les diferències amb l'executiu català ha estat suficient per desconvocar la protesta, que ha comptat amb representants de partits d'ambdós governs: els comuns, que tenen ministres dins l'executiu de Pedro Sánchez, i Esquerra Republicana, amb la presidència de la Generalitat al sac i mig govern català integrat per dirigents del partit.
El fet que ministres i consellers quedessin físicament al marge de la manifestació de protesta no resta importància a la significació política del posicionament d'ERC i els comuns, que juntament amb la CUP van ser les tres formacions parlamentàries presents a la protesta.
Encara que la manifestació de protesta va ser una amalgama de partits i entitats, entre els qui s'oposen a l'ampliació de la tercera pista per les implicacions que té a l'hora d'avaluar l'afectació mediambiental de la Ricarda i els qui estan en contra de qualsevol ampliació, sigui com sigui, per les implicacions sobre el medi ambient, que són partidaris de rebaixar la capacitat de l'aeroport del Prat; els organitzadors van assolir el seu principal objectiu: mostrar el múscul suficient perquè un acord polític per a l'ampliació sigui, amb l'actual correlació de forces polítiques, pràcticament impensable.
La fragilitat del Govern independentista, amb dues posicions força diferenciades, almenys al principi del debat al mes d'agost passat, i la displicència amb què Aena i el govern espanyol han tractat l'executiu català, han contribuït també al fet que els famosos 1.700 milions d'euros hagin desaparegut de la taula de negociació en un tancar i obrir d'ulls. Mentre Pedro Sánchez, això sí, donava falses lliçons de diàleg i negociació.
La manifestació, òbviament, ha aconseguit el seu propòsit, que no era cap altre que sensibilitzar una part de la ciutadania del fet que caldrà estar atents, ja que encara que l'ampliació s'hagi congelat, pot reaparèixer en qualsevol moment. El govern espanyol també té arguments per traslladar la responsabilitat de la no-ampliació al Govern i així, pas a pas, anar guanyant posicions hegemòniques en l'espai no independentista. S'ha vist ben clar aquests dies. Ni el Partit Popular ni Ciutadans no han tingut cap paper i tot el protagonisme mediàtic ha estat del PSC. El Govern, en canvi, arrossega en aquest tema els peus entre el vull i no puc i els manifestants d'una banda i els sectors econòmics per l'altra.