Realment, sentint la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez García, un ciutadà que aterrés després de molt temps a Catalunya pensaria fàcilment que com es pot haver arribat a l'extrem que des del PSOE es prengui els catalans literalment per imbècils. L'exalcaldessa de Puertollano -allà potser tot els resulta als socialistes molt més fàcil- ha declarat aquest dimarts des del faristol de la sala de premsa del Consell de Ministres que el dèficit de l'execució d'obra pública a Catalunya es deu a la pandèmia ja que la Moncloa ha tingut dos anys molt difícils en què s'ha parat el món. No recordo una bestiesa de tanta envergadura -ha de ser de l'escola castellanomanxega, del seu company de partit José Bono- i això que en política hi ha frases exagerades, d'uns i d'altres, gairebé diàriament. O sigui que el coronavirus ha fet que només s'hagi executat el 36% del que s'havia acordat als Pressupostos Generals de l'Estat per a 2021.

I, la pregunta més normal del món, és: potser no hi ha hagut covid a Madrid? Perquè les mateixes dades que el Ministeri ha presentat sobre Catalunya es poden anar a buscar a la Comunitat de Madrid i un es troba que allà les inversions previstes han estat del 184%. És a dir, que mentre a Catalunya s'ha invertit un terç del pressupostat, a Madrid gairebé s'ha invertit el doble del que havia d'haver rebut. Un altre càlcul: el diferencial entre rebre un terç i rebre gairebé el doble és d'un a sis. Isabel Rodríguez García deu estar acostumada a no enrojolar-se i ha de pensar que als catalans se'ls pot enredar sempre ja que amb el que van fer el 2017 el millor que poden fer és callar. Si pensa això, tenim un problema perquè ells tenen la caixa i nosaltres només el dret a la rebequeria ja que sembla que ningú no vol molestar més del compte a la Moncloa no fos cas que això doni ales a un govern PP-PSOE o PP-Vox.

Un altre exemple: fa un mes que el president Pere Aragonès va demanar una entrevista a Pedro Sánchez arran del CatalanGate. Mor raonable pensar que si has espiat el teu soci parlamentari, el que et treu les castanyes del foc al Congrés dels Diputats amb els vots d'Esquerra Republicana ,algún gest, per petit que sigui, hagis de fer encara que et faci mandra. Doncs ara per ara no. I l'explicació, també té el seu entrellat: "Sánchez té l'agenda complicada" i la reunió es farà "quan les agendes es puguin trobar". No sé en quin moment serà això, ni si quan se celebri la reunió valdrà la pena que tingui lloc. El que sí que sé és que per tenir socis així, tampoc no sé gaire bé quin seria la diferència amb el PP més allà que no hi hauria hagut els indults parcials als presos polítics per part del Consell de Ministres.

Altressí. Les patronals catalanes han exigit al govern espanyol que executi sense més ni més demora les inversions incomplertes a Catalunya. Fan bé de dir-ho a Pedro Sánchez ja que ells i si no els seus associats també són perjudicats. La Pimec ha demanat un millor diàleg entre ambdues administracions per solucionar de manera definitiva el col·lapse. També, des de Foment, que es reverteixi el dèficit històric que arriba als 35.000 milions en els últims dotze anys. Si els polítics fan tuits, les patronals fan comunicats i lamentablement una cosa i una altra serveixen per ben poca cosa si després cada vegada que ve el president del govern espanyol a Catalunya és complimentat com el polític miraculós que ha contribuït a deixar sense oxigen l'independentisme i a deixar en paper mullat les seves reivindicacions. Perquè les patronals catalanes han jugat a tenir una bona interlocució amb el govern d'Espanya més que amb el Govern i amb els ministres més que amb els consellers.

Sánchez, que no torna favors a ningú, tampoc no deu estar gaire inquiet pels comunicats. I si llegeix la premsa de paper trobarà una tèbia i plana resposta de la premsa catalana i un silenci sepulcral a la de Madrid. Un terreny adobat per no fer res o pitjor encara: per assenyalar el coronavirus com a responsable de la falta d'inversió amb Catalunya. I sort que Isabel Díaz Ayuso és la seva adversària perquè si fos la seva aliada podríem oblidar-nos de les engrunes que ens acaben arribant.