No hi ha cap explicació per justificar que el Parlament de Catalunya hagi estat dilapidant ―no trobo una paraula més ajustada― 1,7 milions d'euros anuals des del 2008 per satisfer un salari a una vintena de funcionaris ―en concret, 21― que, mitjançant una peculiar llicència per edat, es podien jubilar als 60 anys, si en feia quinze que eren treballadors de la cambra legislativa, i cobrar entre 4.000 i 10.000 euros mensuals. No hi ha cap explicació perquè aquest acord fos aprovat per unanimitat el 2008, la segona legislatura del tripartit d'esquerres al Govern (2006-2010), i en una Mesa del Parlament en què hi havia representants d'Esquerra Republicana, que tenia la presidència amb Ernest Benach, dos membres del PSC, dos de Convergència i Unió, un d'Iniciativa per Catalunya i un últim del Partit Popular.

No hi ha cap explicació perquè la Mesa del Parlament i el comitè d'empresa tanquessin un acord que, a més, quedaria recollit al conveni laboral pel qual es regeixen els funcionaris de la cambra catalana. No hi ha cap explicació perquè durant 14 anys i quatre presidències del Parlament ―és ara amb Laura Borràs, la cinquena, que ha sortit a la llum pública― no se n'hagi sabut res i tots els grups parlamentaris que han tingut un lloc a la Mesa hagin permès aquest privilegi i, pel mig, hi hagi hagut dues crisis econòmiques profundes, com la financera del 2008 provocada per la bombolla immobiliària dels Estats Units i que es va prolongar en la seva etapa més dura fins al 2011 i la provocada per la pandèmia de la covid-19. No hi ha cap explicació que en plena crisi s'hagi pogut ocultar uns privilegis que reportaven a la butxaca dels beneficiats entre 56.000 i 140.000 euros anuals.

No hi ha cap mena d'explicació que sostingui les paraules del president Benach que quan es va aprovar per la Mesa del Parlament de l'època, la situació econòmica de llavors era diferent. Mai no hi ha hagut un moment en què l'opinió pública, si ho hagués conegut, hagués justificat un disbarat com aquest i que el que són uns injustificables privilegis haurien estat vistos per l'opinió pública com una cosa absolutament normal. No hi ha cap explicació per a una degradació de la imatge institucional del Parlament, com a la que es veurà sotmesa la cambra, persistent en el temps, que costarà d'esmenar i tot això mentre els CAP estan saturats, el personal sanitari no arriba a poder cobrir les necessitats existents i els mestres, per citar un altre col·lectiu, han de fer front en condicions gens fàcils un dèficit estructural evident.

No hi ha cap explicació perquè polítics i funcionaris teixissin una teranyina impenetrable en la qual no passava res si les places no es podien cobrir fins que es jubilessin les persones que s'havia acollit al règim de llicència per edat, ja que si faltaven recursos humans, s'ampliava la plantilla i santes pasqües. No hi ha cap explicació per a la ciutadania per part dels que ho van aprovar i de tots aquells que ho han anat cobrant i que, en cap moment d'aquests anys, pel que sembla, no els ha passat pel cap que, potser, haurien de tornar a treballar per continuar cobrant aquests diners i, de manera especial, els dos secretaris generals que, pel que sembla, s'hi han acollit.

I no hi ha cap explicació, des del punt de vista ètic, perquè no pugui ser revertida aquesta situació ―que confiem que, almenys, sigui absolutament legal― amb caràcter immediat i trobar la fórmula dins de la legalitat perquè aquest disbarat polític pugui ser corregit i els funcionaris que avui s'acullen al privilegi tornin a treballar o perdin les seves prebendes econòmiques.