Encara que els socialistes catalans hagin doblat la seva quota en el Consell de Ministres i hagin passat de tenir Miquel Iceta al Ministeri d'Administracions Públiques a gaudir de dos representants, el mateix Iceta a Cultura i l'exalcaldessa de Gavà Raquel Sánchez al poderós Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, cal veure que això tingui alguna traducció pràctica en la influència del PSC a l'Executiu i en la solució del conflicte entre Catalunya i Espanya. Pedro Sánchez ha premiat Salvador Illa amb un rostre nou del PSC per als pròxims temps i li ha deixat tot el comandament a la plaça en dues qüestions que els socialistes catalans jugaran a fons: la nova pista de l'aeroport del Prat i els Jocs Olímpics d'hivern Barcelona-Pirineu.

Sobre l'aeroport el ministeri clau és Transports, de Raquel Sánchez, que, en vigílies del seu nomenament com a ministra, va girar la seva posició com un mitjó, i va passar de l'oposició a l'ampliació a avalar-la amb la idea d'un futur aeroport exemple d'equilibri i consens. En el cas dels Jocs Olímpics, dos ministeris, a més de Presidència, són decisius: també Transports, i Cultura i Esports, on ha anat a caure l'incombustible Iceta. Aeroport i Jocs Olímpics tenen a més en comú la incomoditat d'Esquerra Republicana, que tenia un calendari més lent a la presa de decisions ja que no vol veure's atrapada al costat de PSC i Junts i amb un bloc en contra de comuns i la CUP. D'aquí va néixer la primera votació diferent al Parlament el passat dijous entre els dos socis del Govern i amb els Jocs Olímpics d'hivern com a teló de fons.

Si el PSC juga bé les seves peces té camí per recórrer i Illa per consolidar-se com a interlocutor preferent de l'empresariat català a Madrid i abordar seriosament l'històric dèficit en infraestructures. És la primera vegada que els socialistes catalans disposaran d'un ministeri inversor com cap altre i, per tant, l'oportunitat de canviar la dinàmica existeix i, amb això, donaran vida a les comissions entre l'Estat i la Generalitat pròpies d'un estat autonòmic.

L'assignatura continua sent per a Sánchez com surt d'aquest bucle i troba elements per portar a la taula de negociació entre els dos governs que ha d'abordar el conflicte polític i que no va d'aeroports i JJ.OO, sinó d'amnistia, referèndum i dret a l'autodeterminació. Aquesta és la veritable assignatura i el mur infranquejable per al qual no existeix encara una clau mestra que permeti entreveure un terreny de joc entre dues posicions tan abismalment separades. El màxim que es planteja Madrid en un escenari final està molt per sota del que Catalunya pot plantejar-se acceptar sense que sigui un suïcidi polític de l'independentisme.