Pedro Sánchez pot perfectament unir a la seva reguera de compromisos incomplerts la facilitat que té per desplaçar-se per mots imprecisos, pels quals transita sense cap concreció real. Així, aquest diumenge ha assenyalat que les comunitats autònomes tindran la "governança absoluta" als seus respectius territoris quan arribin a la fase 3 —en el cas de Catalunya, si es mantenen els quinze dies de termini per saltar de fase, no abans del dilluns 22 de juny— i s'acabaria així "la cogovernança". Si és gairebé una broma referir-se a la situació de l'actual estat d'alarma com a cogovernança, fa por pensar com deu ser la governança plena. Un s'imagina l'equip de discursos de Moncloa tancat entre quatre parets escollint les paraules i que no torni a passar com quan fa deu dies es va presentar l'acord amb Bildu, en el qual es pactava la supressió total de la reforma laboral del PP, i un típex va acabar amb un títol gens ambigu i va enviar la portaveu socialista Adriana Lastra temporalment a un lloc més discret i allunyat dels focus.

La sisena pròrroga de l'estat d'alarma passarà amb escassos problemes pel Congrés dels Diputats, però deixarà un nou incendi en la política catalana. La decisió d'Esquerra de donar suport a la pròrroga ha irritat el president Quim Torra, que s'ha afanyat a assenyalar que l'acord no compromet l'executiu català i que la rebutgen "per respecte al Govern i les seves competències".

Dos apunts de primer de polítiques: no hi ha un acord entre els partits independentistes per dur a terme una acció conjunta en la política espanyola i, en conseqüència, cada partit pot lliurement fer el que vulgui i utilitzar el seu vot com millor convingui. ERC encertarà o s'equivocarà amb el seu pas de nou a l'abstenció —segons la meva opinió, és difícil de comprendre, encara que està en línia amb la seva estratègia política—, però aquí l'opinió de Torra és una més. Segon: en un govern de coalició com el català difícilment es pot parlar pomposament en nom del Govern quan la meitat s'expressa de manera diferent. El president hi pot estar en contra, una altra cosa és parlar en nom del Govern, perquè els números no surten.

L'error que va cometre Torra quan va estar en contra de la investidura de Sánchez i de l'acord de la taula de diàleg entre governs i després es va afanyar a anar a la reunió, hauria d'haver servit per a alguna cosa. Així no es reforça l'autoritat presidencial.