Catalunya ha estat, des de l'inici de la considerada transició política espanyola, un bastió de la lluita contra les centrals nuclears. Era una manera de protesta contra l'statu quo de l'època i també un posicionament a problemes d'aquell moment, quan a començaments del 1975 es va aprovar el Pla Energètic Nacional (PEN), que pretenia ser una resposta a la crisi petroliera mundial del 1973 i el consegüent encariment del preu del cru. El PEN pretenia reduir la dependència del petroli, actuant en especial sobre el consum de cru destinat a la producció d'electricitat, que preveia que descendís d'un 38,8% el 1975 a un 7% el 1985, any, aquest últim, en què acabava la vigència del PEN-75. El gran beneficiari era l'energia nuclear, que passava de poc més del 7% el 1975 a un 56% el 1985, la qual cosa implicava un programa intensiu de construcció de centrals nuclears arreu de l'Estat espanyol, i en especial en aquelles zones amb més demanda energètica, com era el cas de Catalunya. Ho explica molt bé el professor de la Universitat de Barcelona Vicente Casals en un text molt recomanable d'aquells anys, titulat Energia nuclear i moviments socials a Catalunya durant la transició política 1975-1982.
En aquells anys, es preveia un parc de 37 centrals per al conjunt de l'Estat, de les quals set estaven situades a Catalunya. La resposta d'aquells moviments es va aglutinar al voltant del que va ser un icònic emblema antinuclear: "Nuclear? No gràcies", un símbol internacional adoptat pels moviments cívics antinuclears a tot el món. Estem parlant del 1977. Gairebé 50 anys després, què en queda d'aquell món? Francament, molt poc. No es tracta d'assenyalar l'error dels que encapçalaven aquells moviments, on tampoc no hi havia coincidència en les opinions, sinó de projectar als anys venidors què és el que cal fer amb les centrals nuclears: tancar-les i buscar opcions energètiques alternatives o, per contra, dur a terme un exercici de realisme i comprovar que, actualment, no hi ha elecció alternativa possible, ja que les altres opcions generarien un impacte negatiu sobre els llocs de treball i encaririen l'energia per a empreses i ciutadans.
Hi ha sòlids arguments tècnics, econòmics i mediambientals a favor de la pròrroga de la vida de les nuclears
Un informe elaborat per PWC i presentat aquest divendres ha calculat que el tancament previst per als anys 2030, 2032 i 2035 dels reactors nuclears a les comarques de Tarragona pot tenir un elevat impacte en el preu de la llum, ja que representa el 49% de l'energia que es consumeix al país i el 59% de la que es produeix. Així, el tancament de les centrals de Vandellòs i Ascó podria fer pujar factura de la llum entre 13 € i 30 €/MWh i l'impacte total en la demanda seria d'entre 543 i 1.221 milions d'euros a Catalunya. A més, per exemple, l'augment de l'ús del gas per a l'electricitat derivat del tancament nuclear produiria un increment de les emissions de CO₂, un dels motius pels quals països com Bèlgica —que l'estudi posa com a exemple—, han reavaluat el seu pla de tancament acordant la prolongació de la vida dels seus reactors nuclears, a fi de garantir l'estabilitat i la seguretat de subministrament elèctric a mitjà i llarg termini.
Aquest debat sobre allargar la vida de les nuclears es produirà en molt poc temps a Espanya, coincidint amb els seus 40 anys de vida útil. En el cas català, el tancament d'Ascó 1 està previst l'octubre del 2030, Ascó 2 el setembre del 2032 i Vandellòs 2 el febrer del 2035. La realitat és que, en aquests moments, s'està allargant la vida a la majoria dels reactors nuclears del món, en part perquè les centrals nuclears han fet grans inversions que n'han millorat substancialment la seguretat i eficiència. El debat, per tant, sobre si Espanya ha de culminar el 2035 el calendari de tancament de centrals nuclears pactat fa sis anys és a tocar. I el seu resultat ha de ser un exercici de realpolitik perquè davant els reptes enormes que té el món al davant, aixecar grans murs ideològics té molt poc sentit. Hi ha sòlids arguments tècnics, econòmics i mediambientals a favor de la pròrroga de les nuclears. La guerra d'Ucraïna, culminada amb la invasió russa del febrer del 2022, va fer palesa la dependència europea del gas rus i les conseqüències per al control del subministrament i els preus de l'energia a Espanya. Per combatre aquesta vulnerabilitat, l'energia nuclear acaba sent essencial com un instrument de sobirania i seguretat energètica.
Serà molt difícil, per tant, no ser al bàndol de la pròrroga a les nuclears, ja que les alternatives o no existeixen o no són immediates o no són més barates.