La investidura de Pedro Sánchez ha entrat en una zona de grisos que té el seu origen fonamental en una cosa tan bàsica com la desconfiança. El clima de relacions entre el PSOE i Junts que s'havia anat trenant des de les eleccions espanyoles del passat 23 de juliol, i que va tenir la seva primera concreció en la configuració de la Mesa del Congrés dels Diputats i l'elecció de la presidenta Francina Armengol, va tenir una rèplica en la mateixa direcció amb la confirmació que el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, estava gestionant bé i conforme al guió previst l'oficialitat del català a les institucions europees. Però aquesta setmana res no va com estava previst i l'acord polític que s'havia d'assolir dijous, va entrar en crisi dimarts, es va confirmar el desacord dimecres i es va desbaratar 24 hores després.

Si ja al segle XVII el pare de la filosofia moderna, René Descartes, deia que era prudent no fiar-se completament dels qui ens han enganyat una vegada, algú havia d'haver alliçonat millor els negociadors del PSOE perquè evitessin voler ser massa espavilats. No hi ha res definitivament trencat, però és no conèixer Puigdemont pensar que firmarà un acord que no pot explicar i del qual no està plenament convençut. Potser el ministre Bolaños ha posat innecessàriament en risc la investidura i d'altres han d'anar-hi al darrere desfent els greuges provocats. No hi haurà acord els propers dies, perquè les condicions no es donen, els documents no estan acordats, i no s'albira per enlloc que la investidura pugui ser la propera setmana.

Potser l'amnistia es podria acordar d'aquí a uns quants dies, com el verificador internacional dels acords que assoleixin Junts i el PSOE. Però això queda molt lluny de l'acord històric que va plantejar el president Puigdemont en la conferència del passat 5 de setembre. Està bastant assentada la tesi a Junts que, com que no s'ha tancat l'acord aquesta setmana, el millor és no precipitar-se, perquè hi ha temps fins a finals de novembre. El PNB, que compta amb cinc diputats que també són imprescindibles per a la investidura de Sánchez, també ha posat un cert fre a les seves negociacions assenyalant que encara queda molta tela per tallar abans de comprometre els seus vots. Hi ha temps fins al 27, ha assenyalat la presidenta de la formació a Bizkaia, Itxaso Atutxa. Una dada més: en els últims dos mesos, el PNB i Junts s'han reunit en un parell de cops i Puigdemont i Ortuzar estan compartint informació, recuperant un clima que no existia entre ambdues formacions des del 2017.

Ningú no va dir mai que aquesta seria una negociació fàcil i senzilla. Hi ha molt pòsit de temps passats enormement complicats

Si PSOE i Junts són capaços de refredar el desacord actual i tornar als compromisos anteriors a la crisi, la negociació es desbloquejarà fàcilment. Sobretot, perquè hi ha un convenciment general que una repetició electoral no és la primera opció, ja que no s'hauria arribat tan lluny. Però si Sánchez s'emporta la grossa de la negociació, que és la investidura com a president del govern espanyol, el repartiment de premis ha de ser escalonat al compromís i al risc que assumeix cadascun. Ningú no va dir mai que aquesta seria una negociació fàcil i senzilla. Hi ha molt pòsit de temps passats enormement complicats. En una negociació, les ombres és normal que existeixin. Però, de vegades, si no es recupera ràpid la llum, les coses s'acaben complicant. Jo no sé si aquest pot acabar sent un cas de manual.