El poc aventurer president Pere Aragonès ha decidit convocar eleccions a Catalunya per al proper 12 de maig. Ho ha fet el mateix dia que el Parlament ha rebutjat els pressupostos de la Generalitat per a aquest any. El suport públic del PSC per estabilitzar la legislatura no ha estat suficient, després que tant Junts per Catalunya com els comuns d'Ada Colau, igual que la resta dels partits de l'oposició, rebutgessin els comptes públics que aquest dimarts s'enfrontaven al tràmit de les esmenes a la totalitat. L'aliança dels diputats republicans i socialistes no ho ha pogut superar. Tot i que l'element formal de la disputa ha estat el macroprojecte del Hard Rock a Tarragona, és obvi que el complex turístic ha estat l'excusa d'una decisió que Esquerra Republicana havia estudiat durant diverses setmanes i que va precipitar dilluns després de la reunió de la plana major del partit.
L'escenari d'un avançament electoral era una qüestió a considerar pels republicans, si es trobava una excusa convincent per justificar-lo davant de l'opinió pública. Només calia trobar el moment, i els comuns l'han servit amb safata a Aragonès, que tan sols ha hagut d'anar rebutjant les amenaces d'Albiach, que li exigia renunciar al centre recreatiu al Camp de Tarragona perquè el seu partit retirés l'esmena a la totalitat en els comptes de la Generalitat. Amb el rebuig del pressupost, Aragonès ha solemnitzat des del Palau de la Generalitat el seu enuig amb l'oposició i l'avançament electoral. Ni els comuns, ni Junts, encara que qualsevol dels dos partits podia rectificar el seu vot i mantenir la legislatura, no han canviat la seva opinió inicial, sabent fefaentment que hi hauria eleccions al maig.
Els comuns estan molt enfadats amb Esquerra i amb Aragonès per la seva oposició a permetre'ls incorporar-se a l'equip de govern de l'ajuntament de Barcelona. Per a Ada Colau, que ja ha posat en marxa la seva maquinària per a les municipals de 2027, que els comuns formin part del govern de Jaume Collboni és una prioritat. Però totes les seves crides no han estat ateses fins al moment. La votació dels pressupostos era una manera de mostrar la seva irritació. Per la seva part, Junts també ha debatut en els últims dies què fer amb els pressupostos, sobretot perquè l'avançament electoral els agafa en un moment complicat: sense haver designat el candidat i sense haver desenvolupat l'esquema d'un programa electoral consistent per recuperar antics votants. Això, en un moment de la política catalana, en el qual l'eix motriu de les eleccions estarà també en la gestió, i Junts està, en aquests moments, fora de la pràctica totalitat de totes les maquinàries de govern.
També ha pesat en les anàlisis de l'avançament dels comicis un hipotètic retorn electoral del president a l'exili, Carles Puigdemont. Encara que els jutges faran el que vulguin amb la llei d'amnistia, l'impacte electoral que podria tenir la seva tornada estava i continua estant embolicat en la incertesa. En aquest punt, els interessos d'Esquerra i del PSC tendeixen a convergir: millor Puigdemont fora d'una llista electoral i fent campanya a Catalunya. El 12 de maig, no hi haurà llei d'amnistia, que estarà fins i tot en tramitació legislativa. Amb tot, Puigdemont ha revalidat un primer moviment assenyalant immediatament que al pròxim debat d'investidura del president de la Generalitat ell podrà estar present. Res més, però suficient.
Els interessos d'Esquerra i del PSC tendeixen a convergir: millor Puigdemont fora d'una llista electoral i fent campanya a Catalunya
Es pot pensar que Puigdemont encapçalarà la llista i es presentarà a Catalunya una vegada se celebri el debat d'investidura? Pot fins i tot venir abans, sense la llei aprovada, i córrer el risc de passar un temps a la presó forçant així l'aplicació de la llei d'amnistia? Quina serà la seva jugada? El president a l'exili no se sol caracteritzar per moviments conservadors i lluny del seu pensament ha de ser, en aquests moments, optar per la comoditat. Més aviat crec que tot el contrari.
I, sens dubte, en la decisió d'Aragonès d'avançar les eleccions al 12 de maig ha pesat també la sequera que pateix Catalunya. Malgrat l'episodi d'esperada pluja i neu del cap de setmana passat, la perspectiva d'un estiu molt problemàtic, sobretot, per al sector turístic, que, fins i tot podria derivar en restriccions per al consum d'aigua de boca, possiblement hagi allunyat dels càlculs d'ERC una convocatòria electoral a la tardor. La crònica manca d'inversions per aturar les conseqüències de l'emergència hídrica no sortirà de franc en cap cas. Per a ningú.
Qui sí que és ja un damnificat clar de la convocatòria electoral és el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. A tots els problemes que té, se suma de manera irreversible el fet que s'ha quedat sense els vots necessaris per aprovar els pressupostos generals de l'Estat per a aquest any. No hi haurà comptes públics en el seu primer any de mandat en la present legislatura, una cosa que veurem si és capaç de superar amb els embolics afegits que té, relacionats amb la corrupció socialista. Però tampoc no li quedarà cap marge per aprovar els comptes del 2025, ja que, en funció dels resultats de les catalanes, algun dels dos socis imprescindibles que necessita aritmèticament per continuar governant, Junts i Esquerra, corre un seriós risc de quedar fora del pròxim govern català. Dit d'una altra manera, l'al·licient per mantenir Sánchez a La Moncloa s'aproparà bastant a zero. Sense tenir-hi art ni part, al president del govern espanyol se li ha evaporat l'any de transició que tenia, si les eleccions al Parlament es mantenien amb el calendari previst, febrer del 2025. Com si Sánchez no tingués prou problemes.