El que va començar per Múrcia, va seguir amb la convocatòria electoral a Madrid; va provocar una crisi que pot acabar amb la desaparició de Ciutadans, va suposar la primera derrota del laboratori monclovita d'Iván Redondo i ha disparat a la borsa de la política les accions de Díaz Ayuso, ha tingut aquest dilluns un nou i imprevist canvi de guió. El vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias, abandonarà l'Executiu per presentar-se a la presidència de la Comunitat de Madrid. Encara que el seu moviment és bastant menys èpic que com l'ha explicat a les xarxes socials, ja que, en el fons, es tracta d'evitar el naufragi de Podemos a les eleccions autonòmiques del 4 de maig, en uns moments en què fins i tot alguna enquesta ha pronosticat la desaparició de la formació morada, sí que té el punt de generositat d'un personatge controvertit, jugador i bastant més valent que la mitjana de la classe política ja que es llança a l'aventura amb bastant més a perdre que a guanyar.

Tot això ha passat en tan sols un mes des de la celebració de les eleccions catalanes del passat 14 de febrer, la digestió de les quals està tenint tantes ramificacions a la política espanyola que les desavinences entre Esquerra i Junts, tot i ser importants o molt importants, tant que poden amenaçar fins i tot l'acord sobre un nou Govern, semblen molt més gestionables que els camins que està adoptant la política madrilenya. Perquè per més que es tracti de separar la convulsió de la política espanyola del que ha succeït aquests últims anys a Catalunya, és indissociable. La irrupció de l'espai independentista com a majoritari, primer en escons i després del 14-F també en vots, apropant-se al 52% dels sufragis, ha desencadenat una sèrie de moviments sísmics, que van des del fet que Pedro Sánchez s'ha quedat nu en el tema dels indults a alterar l'agenda política dels propers mesos.

Entre altres coses, perquè l'epicentre dels interessos dels partits espanyols serà descaradament Madrid, almenys, fins a l'estiu i els temes catalans quedaran desplaçats quan no congelats. No els que tenen a veure amb la normalització de les relacions entre ambdós governs, en les quals sembla més que difícil avançar si no és amb alguna foto per sortir del pas, sinó fins i tot amb temes que poc o gens tenen a veure amb la independència com, per exemple, l'anunciada fabricació de bateries elèctriques a Martorell. Després de l'anunci de Pedro Sánchez a Barcelona sembla que han començat les rebaixes i la vicepresidenta per a la Transició Ecològica, Teresa Rivera, ja parla de fabricar bateries a Martorell i altres territoris. És a dir: el govern Sánchez inicia una operació política de bateries per a tothom.

Però tornem a Iglesias. Una vegada passat el primer moment de desconcert, queda a sobre de la taula la pregunta sobre la seva jugada: estrateg o suïcida? Avui té més de la segona cosa que de la primera. Però si la política espanyola pretenia en algun moment semblar-se a Borgen -la famosa sèrie de televisió danesa- i incorporar certes dosis d'idealisme en la gestió de la cosa pública, en qüestió de setmanes ha transitat cap a la francesa Baron Noir, una sèrie més descarnada i propera al que succeeix en realitat.