L'acord entre el Partit Popular i el PSOE per triar els membres del Consell General del Poder Judicial i fins i tot el seu president, saltant-se el que disposa la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ), on s'estableix que són els vocals del consell esmentat a qui correspon triar-ne el màxim responsable, suposa una nova barbaritat que augmenta el descrèdit acumulat últimament i empitjora la ja molt malparada imatge de la justícia espanyola. Un correctiu més per a la independència del poder judicial. No semblava possible que PP i PSOE consumessin sense cap rubor el que la llei prohibeix expressament però amb la designació del jutge Manuel Marchena com a nou president del Tribunal Suprem i del CGPJ és obvi que han preferit ressaltar la seva autoritat en la renovació que s'ha dut a terme abans que deixar l'elecció oberta a la decisió dels jutges i magistrats.
L'elecció de Marchena com a president del TS és un triomf de l'ala més dura de la judicatura espanyola. No es tracta simplement d'un jutge sinó que ha estat darrere de moltes de les decisions més polèmiques dels últims anys. En la seva condició de president de la sala segona del Suprem ha estat a sobre de tota la instrucció contra els presos polítics catalans i els exiliats que ha dut a terme el jutge Pablo Llarena. A Marchena, tanmateix, se li atribueix un paper molt més important que el del mer acompanyant o supervisor del cas de l'1-O: una actuació decisiva a l'hora de conjuminar tota l'estratègia processal perquè hagin pogut ser acusats de rebel·lió els presos polítics catalans.
Ara, en la seva condició de president de la sala penal del Suprem, havia de presidir el judici de l'1-O i ser-ne el ponent. L'ascens al nou càrrec desactiva l'exponent més dur, el que encarna la visió més compromesa amb les inexistents acusacions de rebel·lió i malversació que s'han formulat. És molt possible que en la tessitura de situar-lo al capdavant del Suprem o mantenir-lo com a principal jutge de l'1-O, el PSOE hagi escollit la primera opció encara que sigui sense saber del cert si el canvi de magistrat li pot assegurar, arribat el cas, un avantatge, si opta per moure les peces al seu abast perquè decaigui l'acusació de rebel·lió per part de la fiscalia. És, tanmateix, una moneda a l'aire, ja que els conservadors no tindran majoria a l'òrgan dels jutges, nou dels vint membres, però encara que els altres onze queden enquadrats al sector progressista, això al món de la judicatura cal matisar-ho diverses vegades.
El lloc de Marchena al judici de l'1-O l'ocuparà el magistrat Andrés Martínez Arrieta, amb un perfil mediàtic menys intens, però també format, com tota una generació de jutges, en els anys de terrorisme al País Basc. D'aquella època hi ha un cas de tortures no investigat i una condemna del Tribunal Europeu de Drets Humans a Espanya que pesen sobre ell. No obstant això, la dreta extrema sempre l'ha vist amb reticències i no li ha perdonat mai que quan Felipe González va ser cridat a declarar com a testimoni al cas Filesa li fes una encaixada a l'entrada del Suprem. Qui sap si algú ha pensat que per als temps que vindran val més un Martínez Arrieta que un Marchena. O, simplement, el PSOE ha jugat malament les seves peces. En qualsevol cas, per als presos polítics catalans, a priori, el relleu a la sala difícilment pot empitjorar.