L'elecció com a nou papa del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez, de 69 anys, nascut a Chicago, marca una línia inequívoca de continuïtat amb Francesc. Sobretot, en el que han estat alguns dels eixos del papa argentí: progressista en alguns temes socials i clara posició de defensa dels immigrants i dels pobres, i és nord-americà, sí... però molt distant de les polítiques de Donald Trump. El conclave ha decidit el substitut de Jorge Mario Bergoglio amb relativa rapidesa: el segon dia i a la quarta votació, com ja havia passat amb Benet XVI o Joan Pau I. A Francesc li va caldre anar a una cinquena votació per ser escollit i cal remuntar-se a Pius XII per trobar un papa que fos elegit amb menys votacions, tres en aquest cas. L'elecció de Prevost és una sorpresa relativa: no era entre els candidats més probables —l'italià Pietro Parolin, el filipí Luis Antonio Tagle o el també italià Matteo Zuppi—, però les seves opcions sempre hi han sigut, des que Francesc el va portar a Roma per dirigir l'important Dicasteri per als Bisbes. Es confirma, una vegada més, una màxima bastant inexorable al si de l'Església catòlica a tots els conclaves: qui hi entra papa, en surt cardenal.

Per als que esperaven un canvi de rumb al Vaticà, l'elecció de Prevost segurament és una decepció. No hi ha canvi de rumb, si més no aparent o immediat, i els grans eixos del papat de Francesc s'assenten amb l'elecció del papa nord-americà, encara que també té la nacionalitat peruana, país on va viure 40 anys, on va treballar amb grups de persones marginades, i és el primer agustí que arriba a aquesta responsabilitat. En aquest aspecte, Lleó XIV és un dels perfils més continuistes que hi havia al conclave per mantenir la política social i la defensa d'una Església pobra, que camina amb els pobres i que serveix els pobres. No és asiàtic, ni africà, com molts sectors havien apuntat com un reconeixement cap a les zones del planeta on més creix el catolicisme. Però la seva experiència de dècades a diverses missions, com els deu anys que va dirigir el seminari agustí de Trujillo, al Perú, com a administrador apostòlic de la diòcesi de Chiclayo i, posteriorment, bisbe d'aquesta diòcesi del país andí el 2015, li donen un perfil i una perspectiva molt propera al catolicisme emergent en aquests continents.

No hi ha canvi de rumb, almenys aparent ni immediat, i els grans eixos del papat de Francesc s'assenten amb l'elecció del papa nord-americà

Al nou papa el deuen haver ajudat, segurament, dues coses en la seva elecció: en primer lloc, la seva fama de constructor de ponts, cosa que el fa extraordinàriament útil enmig de les tensions internes entre conservadors i progressistes, però també en la situació de conflicte que travessa el món. El seu somriure amable i la seva actitud sempre dialogant és un actiu en si mateix. En segon lloc, hi ha la seva posició al Dicasteri per als Bisbes que, per als no entesos, és una mena de departament de la cúria romana i és l'encarregat de dur a terme la selecció dels nous prelats abans de l'aprovació papal. També organitza la visita ad limina apostolorum, que realitzen cada cinc anys els bisbes a Roma. Això li proporciona una agenda innegable de contactes i de relacions a tots els nivells que, sens dubte, li deuen haver fet servei en aquest conclave i que el deuen haver ajudat a superar l'aparent posició no destacada els dies previs. ​Hi ha un fet, menor si es vol, però significatiu amb el nom escollit pel cardenal Prevost: el papa Lleó XIII va declarar oficialment la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de la diòcesi de Catalunya el 12 de setembre del 1881.

En aquestes poques hores del nou papat hi ha un fet que no ha passat desapercebut, com és la manera de presentar-se al món des del balcó de la basílica de Sant Pere. La primera imatge ha suposat una ruptura amb les robes amb què va sortir al mateix balcó Francesc després de la seva elecció. L'argentí ho va fer de blanc rigorós, amb una vestimenta que el distingia com a pontífex, però sense atributs complementaris, tan sols una creu. Lleó XIV ha recuperat la tradició curial i ha sortit de la Sala de les Llàgrimes amb una faixa a la cintura de seda moaré blanca amb serrells daurats sobre l'esmentada sotana. Sobre les espatlles, una musseta vermella, una petita capa que simbolitza la seva autoritat, així com una estola vermella amb brodats daurats. No es pot dir que Lleó hagi optat per més ostentació, però sí que ha donat a la seva primera acció de cara als feligresos tota la pompa litúrgica del moment històric, com a canonista que és. És un mer canvi en les formes, però a l'Església res no és casual i tot està sempre mesurat mil·limètricament.

El nou papa té al davant una tasca ingent, com ara acabar totes les carpetes que ha deixat obertes o inacabades Francesc. El nom triat diu moltes coses i, igual que a Lleó XIII, li ha tocat un canvi d'època en què la pau torna a ser una fita per conquerir. Aquí és on Prevost mesurarà, sens dubte, una part gens menor del seu papat.