La vella Convergència Democràtica avui refundada en el Partit Demòcrata Català no tindrà grup parlamentari en cap de les dues cambres legislatives espanyoles, el Congrés dels Diputats i el Senat, una circumstància que no es produïa des del 1977. L'últim nexe de la dreta nacionalista (avui independentista) amb la dreta espanyola (i també amb el PSOE) ha saltat pels aires després que populars i socialistes no tinguessin el coratge de mantenir el compromís que els dos grups parlamentaris havien adquirit privadament amb l'home del PDC a Madrid, Francesc Homs.
Certament, hi ha hagut primer covardia i després revenja per la resolució aprovada pel Parlament la passada setmana i que ha estat anul·lada pel Tribunal Constitucional. El foc creuat obert des de dimecres passat ha portat a una situació insòlita: dos vots en contra, Ciutadans, i set abstencions, la resta de grups. Ni PP ni PSOE no s'hi han oposat formalment a la Mesa del Congrés però han donat el resultat per bo amb la seva abstenció, que tindrà enormes conseqüències polítiques i econòmiques per a la formació que lidera Artur Mas si la legislatura es consolida i no tornen a celebrar-se noves eleccions.
Però seria massa senzill per al PDC traslladar tota la responsabilitat a la resta de formacions. Encara que en contra del que va dir la presidenta del Congrés, Ana Pastor, hi ha precedents al Congrés de situacions similars que s'han resolt amb un grup parlamentari, reglament en mà no han obtingut el 15% dels sufragis en les eleccions del passat 26 de juny. A més hi ha l'error -perquè costa trobar un altre qualificatiu- de l'embolic que es van fer amb la votació de la Mesa del Congrés dels Diputats i els vots cedits perquè PP i Ciutadans poguessin tenir dues vicepresidències. Falta d'explicacions i una certa idea que tot es feia igual que sempre han dut a una trencadissa que ha explotat al rostre dels nous dirigents del PDC, sense tenir-hi art ni part, i que els provocarà una digestió difícil.