Que el PSOE no té una estratègia sobre Catalunya és, a hores d'ara, més que una evidència. Res en el programa electoral, ni una proposta de solució al conflicte territorial més important que té l'estat espanyol. Pedro Sánchez confia fonamentalment en dues coses: la primera, que aconsegueixi ensopir el partit i que el cos electoral català surti a votar pensant únicament en com derrotar les dretes i impedir un hipotètic govern avalat per Vox. A això s'ha dedicat especialment en les últimes setmanes, amb un missatge, òbviament, receptiu en àmplies capes de la societat i molt especialment a Catalunya.

Aquesta part de l'estratègia electoral ja està segurament completada i per això ha obert amb temps suficient el que és el seu flanc polític més important: si amb un nou mandat està disposat o no a ser dur amb l'independentisme. La seva entrevista a El Periódico deixa pocs dubtes en l'aire. Qualsevol sortida de la legalitat per part del Govern serà contestada amb un nou 155 i tampoc no hi haurà nous intents de diàleg com el que es va forjar amb la declaració de Pedralbes, de la qual el govern espanyol sembla ara distanciar-se amb una frase ben eloqüent: no m'agrada ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra.

La via Iceta, encara que absurda, ja que plantejava a l'independentisme aconseguir el 65% dels vots per dialogar, tampoc forma part de quelcom previsible, atès que la democràcia no és llançar una moneda a l'aire a veure què surt, perquè llavors sorgeixen problemes com el Brexit. Curiosa manera de desqualificar un referèndum. Per aquesta via la democràcia quedaria certament danyada.

Cal agrair a Sánchez que parli clar de Catalunya. Com va fer el ministre Ábalos en assegurar que el PSOE preferia pactar amb Ciutadans que amb l'independentisme. Falta per saber què vol l'independentisme, si aconsegueix aclarir-se. Però el més important és, com sempre en qualsevol procés electoral: què volen els votants catalans, els interpel·lats per Sánchez. En mans de qui acaba el seu sufragi en una conjuntura en què els vots acabaran servint per a una cosa o una altra.