Amb un simple "se'm va entendre malament; ahir no vaig tenir el millor dia", el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, ha conclòs el debat sobre els ajustaments que haurà de fer necessàriament i d'aquí a no gaire temps el govern espanyol pel tema de les pensions. Ha estat un dels temes estrella de la setmana, ja que tothom sap que han d'adoptar-se iniciatives si es vol mantenir en els propers anys el ritme de les pensions actuals, i les opcions tampoc no són tantes.
Més aviat ha fet la sensació que, amb el debat dels indults als presos polítics independentistes, Pedro Sánchez, sempre més atent a les oscil·lacions de les enquestes i al que decideix el totpoderós guru de la Moncloa Iván Redondo que a les seves decisions com a president del govern, i atès el debat que s'ha obert en la societat espanyola, no ha volgut obrir un nou front de desgast i ha enviat el ministre Escrivá a apagar el foc que tan ingènuament havia obert. A més, patronal i sindicats estaven a l'aguait per esmenar el ministre; la pitjor manera de començar una negociació tan complexa amb els agents socials.
El més curiós és que, per un cop que un ministre diu una cosa que és inevitable, primer ha de rectificar i després callar. Com es farà front a la guardiola cada vegada més buida de les pensions si a més ara entra en l'edat de jubilació la generació nascuda entre finals dels anys cinquanta i a mitjans dels setanta? Escrivá va proposar dues solucions: un petit ajustament a la pensió o treballar una mica més. El ministre va estimar que la jubilació de la generació denominada del baby boom podria elevar fins al 6% el dèficit en pensions.
Encara que aquesta setmana s'han conegut les dades d'ocupació del mes de juny i han estat unes molt bones dades, segons el govern espanyol, les millors de tota la seqüència històrica en un mes de juny, el cert és que l'economia espanyola encara és la més llastada de la Unió Europea pel coronavirus i els càlculs més seriosos apunten que el PIB del desembre del 2019 no es podrà recuperar fins al 2023. Els fons europeus, els anhelats fons europeus, no solucionaran aquesta equació i tard o d'hora Espanya haurà d'abordar el debat sobre les pensions. Ara només s'ha aturat provisionalment.