La fanfarroneria demostrada aquest dimarts per la ministra de Defensa, Margarita Robles Fernández, amb els seus aliats parlamentaris independentistes, aquells que no s'ha d'oblidar que li han facilitat amb la investidura de Pedro Sánchez que pugui ostentar el càrrec que ocupa, demostra dues coses. La primera, els nervis de la titular de Defensa després que el primer tallafoc que acuradament havia treballat per provar d'impedir que el CatalanGate continués laminant la credibilitat del Govern ha estat un fracàs absolut; en segon lloc, que l'executiu espanyol continua sense coartada mínimament creïble per explicar com s'ha pogut espiar massivament a través del programari Pegasus polítics independentistes, advocats i diferents personalitats en el que és l'escàndol de vigilància il·legal conegut més gran d'Europa.
Aquesta actitud arrogant de Robles només ha servit perquè vuit formacions polítiques, entre les quals hi ha tot l'espai sobiranista català i basc, però, a més, Unidas Podemos, hagin demanat al govern espanyol que aclareixi políticament i judicialment l'espionatge massiu, i al Congrés dels Diputats que reti comptes amb la ciutadania i permeti la creació d'una comissió d'investigació parlamentària. Amb aquest nou pas endavant dels socis de Pedro Sánchez i el silenci del president del govern espanyol, un pot fàcilment pensar que la Moncloa o no té cap resposta a oferir o no és conscient del que pot acabar suposant per a l'estabilitat de l'Executiu. L'evidència de la fragilitat parlamentària del PSOE s'està estenent per Madrid com si es tractés de seguir el rastre a un vehicle que cada vegada perd més gasolina. La dreta mediàtica i el PP estan a punt d'encendre un llumí; el temps ho dirà.
Sembla evident que la ministra Robles amb la seva prepotència als seus socis independentistes, a qui els ha indicat literalment que "vagin als tribunals; la denúncia falsa té conseqüències", ha deixat caure a sobre de Pedro Sánchez una tona de problemes nous. La interessada filtració via El País que l'espionatge del CNI practicat als independentistes amb el programa Pegasus havia estat individualitzat, mai massiu, i sempre amb l'autorització del Suprem, es va veure de seguida que estava lluny de ser un tallafoc efectiu i que més aviat només era una petita rasa. Ho va contraprogramar El Español a través de la sempre ben informada periodista del que passa al Tribunal Suprem María Peral. El Suprem, amb causes per Europa que han posat en qüestió el seu rigor i el seu prestigi, com les prejudicials del magistrat Llarena que afecten els exiliats com el president Puigdemont, no estava disposat a carregar-se el mort. Resultat: el Suprem deixava clar que el CNI no havia demanat mai permís per espiar amb Pegasus.
Molt probablement, la justícia espanyola, que també té les seves diferències amb el govern espanyol i no són menors, té poques ganes d'ajudar Pedro Sánchez. Sembla com si, de cop, la Moncloa no irradiés el poder que sempre se li pressuposa, sinó que fos vist com un espai polític fràgil i vulnerable. Tindrem la prova en funció del comportament de la premsa de la capital de la dreta extrema i del PP. Veurem si li queda algun conill per treure del barret a Pedro Sánchez amb els seus aliats independentistes i si té algun cap per lliurar-los que tingui prou força per rebaixar la tensió. Si al principi, el Dilluns de Pasqua quan va esclatar tot, servia, fins i tot, la directora del CNI, Paz Esteban López, avui ja no és així. Fonamentalment, perquè en aquests vuit dies de CatalanGate el seu paper ha estat tan inexistent i ha demostrat tan poca entitat que difícilment la seva dimissió apaivagaria la irritació.
Una cosa semblant passa amb el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que s'ha posat tan de perfil que hàbilment ha deixat que tots els dards anessin cap a la seva col·lega d'executiu, Margarita Robles. Marlaska, per primera vegada, ha estat hàbil i ha deixat que totes les peticions de dimissió anessin a caure en la ministra de Defensa, una autèntica peça de caça major del deep state espanyol i amb potents ancoratges en les estructures de l'Estat, del qual ha estat, progressivament, entre altres coses, número u de la 27a promoció de jutges i fiscals, presidenta de l'Audiència de Barcelona, secretària d'Estat d'Interior al Ministeri de Justícia i Interior als anys noranta, magistrada de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem i membre del Consell General del Poder Judicial. Tota una autèntica pota negra. Arribat el cas, és obvi que al president no li resultaria tan fàcil cessar-la com quan va prescindir de la vicepresidenta Carmen Calvo. De vegades, el rang tampoc no fa la cosa.