La Cambra de Comerç de Barcelona acaba de fer públiques les dades de previsions de creixement econòmic per al 2017 i per al 2018, que suposen un reconeixement a la recuperació i un senyal de tranquil·litat a poc més de dos mesos del referèndum d'independència, que ha anunciat el Govern per al pròxim 1 d'octubre. Si en l'anterior anàlisi de previsions duta a terme per l'Executiu de Carles Puigdemont es parlava d'un creixement per a aquest any del 2,9%, la Cambra eleva fins al 3,1% les expectatives de tancament de l'actual exercici i deixa per al 2018 un increment del PIB de 2,7%. Les dades són certament optimistes i mantenen la bona velocitat de creuer dels últims anys: un creixement del 3,5% el 2016 (quan a Espanya va ser d'un 3,2%), un 3,3% el 2015 (3,22% a Espanya) i un 1,6% el 2014, el mateix que va tenir Espanya.

Encara que les dades econòmiques sempre s'han de mirar amb una certa fredor i en els últims temps s'han vist tota mena de discursos apocalíptics des de Madrid sobre el futur de l'economia catalana, el cert és que la seva empenta és important, la seva velocitat de creuer alta i no pateix mal d'altura pels reptes que té al davant, el més important políticament parlant, el referèndum de l'1-O. Una cita amb les urnes que cada vegada sembla més plausible i que ocupa portades de la premsa internacional, l'últim cas ha estat el de l'influent diari francès de Le Figaro que obria la seva portada amb una entrevista amb el president assegurant que no acceptaria una hipotètica inhabilitació per part del Tribunal Constitucional. El soroll domèstic, al qual tant ens té acostumat la premsa de Madrid i que de vegades es fa certament ensordidor, obeeix sobretot al desig d'imposar tant sí com no un relat que els mitjans internacionals, més acostumats a aquest tipus de debats polítics, no els afecta tant i se sorprenen per les amenaces que reben els membres del Govern o pels continus requeriments judicials que van des de l'executiu al legislatiu.

És evident que arribar a 67 dies del referèndum amb aquestes previsions econòmiques reforça el discurs dels partidaris del referèndum i haurien de ser un esperó a fer bé les coses en les setmanes que falten. És important que el Govern sigui capaç de repetir a costa de fer-se pesat que la seva voluntat és primer posar les urnes l'1-O i després dialogar amb el govern espanyol i amb les autoritats europees una vegada es coneguin els resultats. D'alguna manera, quan portaveus del govern espanyol ressalten que ja estan pensant en el 2 d'octubre, no fan sinó reconèixer que el cost d'impedir la instal·lació de les urnes pot arribar a ser tan alt que no existeix una alternativa raonable.

Una última dada: primer va ser que la sortida de la crisi acabaria amb el suflé independentista i s'ha demostrat, amb el temps, que era una gran fal·làcia; després, aquest argument ha canviat pel que el bon ritme de l'economia catalana obeeix que existeix la convicció entre el món de les finances que el referèndum de l'1-O no s'acabarà fent. El primer ja s'ha vist que era mentida i respecte al segon, el ritme de les empreses estrangeres que escullen Barcelona com a nova destinació no sembla ser el símptoma de qui tem que l'economia catalana s'estimbi en els pròxims temps.