La patata bullent de la congestió de la legislatura espanyola va fer el viatge de tornada aquest divendres a la Moncloa. El remitent, Carles Puigdemont, lluny de precipitar la mort sobtada de la legislatura, va aplicar la política de cocció lenta, fent un pas més cap al punt d'ebullició. Uns graus més de temperatura, cada vegada més a prop dels 100 °C. Tres són els missatges a Pedro Sánchez: suspensió de les negociacions sectorials de Junts amb el PSOE, amb el degoteig consegüent de pèrdues de votacions parlamentàries al Congrés; activació de manera urgent del mecanisme de verificació internacional de Suïssa entre el PSOE i Junts encarregat de desencallar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i en què actua el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo Vélez com a coordinador, i, en tercer lloc, una petició directa a Pedro Sánchez perquè convoqui eleccions espanyoles si no es veu capaç de superar la votació d'una qüestió de confiança.

Cadascun dels avisos deixats per Puigdemont a Sánchez a la bústia de coses a resoldre és perillosament endimoniat. La pèrdua de votacions a les Corts agrada molt poc i a més dona titulars com més va més negatius. Se suspenen les negociacions sectorials, aquelles que afecten projectes de llei o decrets llei, fins que no s'hagi desencallat el tema de la iniciativa legislativa sobre la qüestió de confiança, que la Mesa del Congrés ha ficat al congelador. Tot plegat amb un argument que és una bertranada: estudiar-ne la tramitació després que els lletrats hi hagin donat llum verda perquè no hi veuen qüestions que xoquin amb el reglament de la cambra. És un ajornament malintencionat, ja que la Mesa estableix l'ordre de les iniciatives, no en decideix la legalitat. A més a més, com el mateix Puigdemont va recordar aquest divendres en un dard a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, sense el vot dels seus set diputats no hauria assolit el càrrec, i el fet que Junts no tingui representació a l'òrgan parlamentari hauria de preveure també aquest detall gens menor.

El tema de les reunions discretes i també secretes a Ginebra encara és més diabòlic, ja que el mediador internacional només pot constatar que el PSOE no ha complert els acords que ha anat adquirint a les reunions bilaterals que s'han dut a terme, amb una certa periodicitat mensual, des del 2 de desembre del 2023. Junts ha dit explícitament que no es tracta tant que es donin a conèixer les actes de les reunions com que no sembli que allà no s'hi han fet passos. El fòrum de Ginebra ha fet els deures en un marc molt allunyat de la normalitat a Catalunya que oficialment es proclama. Amb matisos, el balanç de les qüestions que s'avançaven a Suïssa sota l'auspici de la Fundació Henry Dunant ha estat sempre el mateix: José Luis Rodríguez Zapatero i Santos Cerdán donaven el vistiplau a peticions de Puigdemont i Jordi Turull i quan aquests pactes viatjaven amb destinació a la Moncloa, el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, en feia la seva pròpia interpretació. No era l'únic. A aquest entreteniment també hi han jugat amb certa arrogància la vicepresidenta Maria Jesús Montero o el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

El que a Suïssa presumptament s'acordava entre PSOE i Junts, es perdia després per algun dels innombrables passadissos dels ministeris

La maquinària socialista, perfectament greixada i acostumada a la doctrina del poli bo i poli dolent, ha estat un any embolicant la troca sense cap avenç. El que a Suïssa suposadament s'acordava, es perdia després per algun dels innombrables passadissos dels ministeris. Per això, Puigdemont i el seu equip volen que sigui, en tot cas, el mediador internacional qui certifiqui els incompliments i les responsabilitats, i que el marc de discussió sigui a Ginebra i no a Madrid. Allà va començar tot i, en tot cas, és allà on cal posar el punt final. Té marge el PSOE? Evidentment que sí. Només ha de dir que sí a tot el que ha anat dient que no o donant-hi allargues. Hi ha espais per treure's conills del barret? Amb Sánchez aquest límit sempre és possible, però el seu problema és que a Junts i a Puigdemont ja només els valen coses concretes. El titular que el govern espanyol demana a les institucions europees el reconeixement del català s'ha pansit i ha deixat de lluir. Ara només val el reconeixement europeu. I així, amb totes les carpetes que tenen entre mans.

L'últim dard de Puigdemont a Sánchez va ser la petició que convoqués eleccions a Espanya si no se sotmet a la qüestió de confiança o recompon la majoria d'investidura. És la primera vegada que obre aquesta porta i no hi ha dubte que al PSOE va coure, per molt que, de portes enfora, la resposta tingués cert perfil baix. Tenir set vots, que són imprescindibles, demanant-te un dia que presentis una qüestió de confiança i un altre que si no és així, convoquis eleccions, és una cosa que no dura eternament. Veurem si, al final, d'aquí a unes quantes setmanes, la caldera deixa anar pressió o acaba explotant.