Si hi ha un partit admirable a l'hora d'abordar els imprescindibles canvis de lideratge i els seus esforços d'adaptació a entorns adversos, aquest és el més que centenari Partit Nacionalista Basc (PNB). No sempre ha estat així i els jeltzales van aprendre la lliçó de la divisió als anys 80 i es van vacunar contra la fragmentació després del viscut amb el lehendakari Carlos Garaicoetxea, que va abandonar l'organització per crear el seu propi espai polític, Eusko Alkartasuna. Malgrat això, l'hegemonia electoral al País Basc del PNB des de les primeres eleccions autonòmiques, excepte en períodes molt breus, ha estat inqüestionable. A més, ha estat acompanyada d'una altra majoria, en aquest cas social, aquesta sí permanent, de les forces nacionalistes basques que han arraconat els partits d'àmbit espanyol. Només al länd alemany de Baviera la democràcia cristiana ha conservat una posició electoral tan sòlida durant gairebé 50 anys.

L'arribada, aquest diumenge, d'Aitor Esteban (62 anys, militant des dels 16) a la presidència del PNB substituint Andoni Ortuzar, que ha pilotat el partit durant una dotzena d'anys, és un canvi de pes. D'Esteban es coneix sobretot el seu paper al Congrés dels Diputats i la seva tasca com a orador, una cosa que li ha llaurat una trajectòria política brillant a Madrid. Ara, lluny d'aquells focus, la seva funció serà necessàriament una altra: greixar la maquinària electoral, perquè Bildu amenaça seriosament el protagonisme polític del PNB; preparar-se per intentar fer realitat, com més aviat millor, l'aposta del partit pel reconeixement d'Euskadi com a nació a la Unió Europea; i definir un marc de relacions amb el partit de l'esquerra abertzale, que en els pròxims temps prioritzarà les reivindicacions nacionals per sobre de les ideològiques.

El PNB necessita trencar la dinàmica que la victòria de Bildu és només qüestió de temps

Per a aquest camí, el PNB s'ha renovat a fons. Al capdavant del govern té el lehendakari Imanol Pedrales que sembla haver aturat la caiguda del seu antecessor, Iñigo Urkullu, i a les últimes enquestes obté un aprovat del seu govern, a més d'haver trencat a favor seu l'empat que tenia amb Bildu a les eleccions de fa un any. I en la nova executiva del partit —deu homes i quatre dones (sense notícies de la paritat) amb una mitjana de menys de 50 anys— hi ha una revolució: dels 14 membres de l'Euzkadi Buru Batzar, només un, Unai Hualde, de Navarra i exalcalde d'Altsasu, repeteix. Són nous els quatre representants territorials i els nou elegits per l'assemblea general.

El PNB mantindrà la seva aposta per la centralitat política, allunyat del PP i molt bel·ligerant amb Vox. En part, també, perquè el govern basc està condicionat pel PSE. Però no només això: Alberto Núñez Feijóo i Aitor Esteban no s'han avingut gaire a Madrid i les dues organitzacions s'han anat allunyant, amb crítiques importants del Partit Popular cap als jeltzales que han esquerdat la relació. Interessant serà també la relació entre Arnaldo Otegi i Esteban, molt millorable, segons coneixedors profunds dels racons de la política basca. El coordinador general de Bildu juga la partida guanyant posicions esglaó a esglaó, sense presses i gairebé sense terrabastall, d'una manera natural. Com si la victòria de Bildu a Euskadi fos només qüestió de temps. Aquesta és la dinàmica que necessitarà trencar el PNB i el resultat de la qual acabarà jutjant el futur d'Aitor Esteban.