La nova matusseria de la ministra de Defensa, Margarita Robles, al Congrés dels Diputats, perdent els papers, justificant, per primera vegada, l'espionatge massiu a l'independentisme amb el programari Pegasus i arribant a declarar, en una resposta a la diputada de la CUP Mireia Vehí, gairebé que era obligat per part de l'estat espanyol fer-ho quan s'havia declarat la independència a Catalunya, ha restat presència mediàtica al pols entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez. L'exigència del mandatari català al president del govern espanyol que cessi Robles ha tensat les relacions entre els aliats polítics a les Corts i ha introduït un element que no estava a sobre de la taula fa tan sols deu dies: pot Esquerra retirar el seu suport al govern del PSOE i Unidas Podemos o som davant d'un exercici purament tàctic i tan habitual en política?
Per primera vegada des que es va conèixer l'escàndol del CatalanGate, el president Sánchez va parlar públicament del cas. No perquè volgués, sinó perquè era obligat en la sessió de control al govern al Congrés dels Diputats. L'inquilí de la Moncloa, com era previsible, no va entrar al drap, no va assumir cap responsabilitat i va defensar la tasca del CNI, l'organisme assenyalat, en aquests moments, per l'espionatge massiu als independentistes. Gabriel Rufián no va aconseguir treure'l del guió elaborat a la Moncloa que tot s'havia fet dins de la legalitat. Va seguir el torn de preguntes amb una tanda de cinc més a la ministra de Defensa que va aguantar bé fins a gairebé el final amb la diputada cupaire, quan es va sortir del guió ―des de quan una ministra pot defensar l'espionatge polític als adversaris?, en quina democràcia que no sigui l'espanyola es pot dir tal barbaritat?― i va descarrilar.
Avui Sánchez té un problema afegit al cas Pegasus que és la imperiosa necessitat democràtica de cessar la seva ministra de Defensa com li ha exigit el president Aragonès. Que el cessament sigui obligat dista molt que finalment es produeixi i això per tres motius: Margarita Robles té dins del govern una posició sòlida basada en el fet de ser la ministra més ben valorada, el seu engranatge com un membre clau de l'estructura de l'Estat ―no s'ha d'oblidar que ha estat jutge del Tribunal Suprem― i és la coneixedora de tots els secrets del CNI. A més, si Robles és culpable de l'espionatge massiu conegut fins ara a Espanya amb Pegasus i dels que encara no han sortit a la llum pública, ella és la responsable. A això hi ha un factor afegit: lliurar el cap de Robles seria una prova de debilitat de Sánchez i no sembla que el president vulgui que sigui Esquerra qui decideixi el seu govern. Però la política té moltes tortuositats i el trajecte del CatalanGate serà llarg i les votacions al Congrés es produeixen cada setmana.
Sembla evident que el govern espanyol es troba en un atzucac fruit de la seva tardança i de la seva malaptesa. Òbviament, també, i aquest és el veritable rovell de l'ou de la qüestió, del fet d'actuar fora de la llei. Fracassades les primeres mesures ofertes pel govern als independentistes, que eren propostes de quarta divisió ―algú creu que reunir la comissió de secrets oficials del Congrés és una resposta seriosa al conflicte que hi ha plantejat?―, n'han quedat a sobre de la taula dues que van inexorablement aparellades: la dimissió dels responsables i una comissió d'investigació independent al Congrés. La primera suposa assumir que s'ha actuat al marge de la legalitat i es penalitza els seus responsables però la segona, tant o més important, que no es vol amagar el cap sota de l'ala i es vol saber el que ha passat, com ha pogut succeir i treure a la llum pública totes les il·legalitats practicades.
Políticament, és més important la segona, ja que amb la primera no aconseguirem mai saber la veritat. I una pregunta per als que estan en contra: potser era més important el cas de l'operació Kitchen ―corrupció del PP― que el CatalanGate i es va constituir una comissió d'investigació?