La posada de llarg de la Crida Nacional per la República que impulsen els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra i té en Jordi Sànchez, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya i en presó provisional a Lledoners, una de les seves peces angulars s'ha ajustat perfectament al guió previst: vocació unitària, ideològicament transversal, defensora de la desobediència pacífica i promesa de dissolució quan la República de Catalunya sigui una realitat. El seu format de moviment i no de partit polític, que a més permet doble militància política, li permet agrupar gent de diferents sensibilitats. Això sí, molt vigilada per les dues formacions amb què topa estratègicament i electoralment al terreny independentista, que són Esquerra Republicana i la CUP. Totes dues ho veuen com l'enèsima refundació de la reeixida Convergència dels anys 80 i, en conseqüència, com un adversari electoral en el futur.
De fet, la ponència política que ha elaborat fonamentalment Jordi Sánchez, amb aportacions dels presos de Junts per Catalunya —especialment de Josep Rull, però també de Jordi Turull i Joquim Forn—, pretén desarborar l'estratègia de l'Esquerra d'Oriol Junqueras de presentar-se sota les seves sigles i per separat a les eleccions municipals del mes de maig vinent, també a la ciutat de Barcelona. També vol recuperar l'esperit del que va ser al Parlament la coalició electoral Junts pel Sí a les eleccions del 2015 davant la fractura actual a la cambra catalana entre Junts per Catalunya i ERC.
La posada en escena de la Crida, que ha penjat el cartell de complet al pavelló Nou Congost de Manresa, serà a partir d'ara la plataforma política del president Puigdemont. Això és indiscutible. En una setmana, Puigdemont ha perfilat i ha llançat a l'opinió pública els dos organismes que serviran de palanca a la seva acció política des de Brussel·les. El Consell de la República per a la política internacional i la institucional. Un organisme, aquest sí, amb presència d'Esquerra, que servirà per internacionalitzar el conflicte català, sobretot a Europa, i en el qual tindrà un paper important el conseller Comín (ERC). També tindrà un paper institucional, ja que les seves propostes polítiques acabaran en el Govern i hi haurà una comunicació fluida entre Consell de la República i Govern.
La Crida serà, en canvi, l'instrument de política interior. El partit (ara com ara, moviment) de Puigdemont després de les seves desavinences amb el PDeCAT, amb els dirigents del qual no ha aconseguit establir en cap moment una complicitat absoluta. Primer, amb Marta Pascal, que va acabar dimitint, i, més recentment, amb David Bonvehí. Cap dels dos no ha estat aquest dissabte a Manresa.