El Partit Popular s'ha imposat al PSOE en les eleccions europees celebrades aquest diumenge per una diferència de quatre punts, un percentatge sens dubte important. Feijóo no ha donat un cop de puny a sobre de la taula però tampoc no s'ha produït l'empat tècnic amb què somiava Pedro Sánchez. La legislatura espanyola té un punt més de complicació al puzle impossible actual per tirar endavant projectes legislatius. Caldrà estar molt atents als moviments de Feijóo i Sánchez en els propers dies. A Catalunya, el PSC completa un cicle virtuós de quatre eleccions consecutives en primera posició -espanyoles, municipals catalanes i europees- i queda clar, una vegada més, que mentre Junts i Esquerra es barallen entre ells, els socialistes van per feina i la seva xarxa de poder i d'influència cada vegada és més gran.

Encara que, durant aquests últims dies, molts pensaven que Feijóo podia engrossir la llista de cadàvers dels populars i que la presidència del partit conservador espanyol quedaria deserta, el polític gallec ha sortit a la superfície amb una certa dignitat. Haurà de continuar remant si vol arribar un dia a la Moncloa, perquè lluny de reduir Vox, el partit d'Abascal ha continuat creixent després del baló d'oxigen que va trobar en les passades catalanes. La victòria aritmètica del PP li atorga 22 eurodiputats davant els 20 dels socialistes, encara que també pugen dos parlamentaris —passa a sis— la ultradreta de Vox i el partit de l'agitador ultra Alvise Pérez, Se Acabó la Fiesta, entra a l'Eurocambra amb 3 escons. El que sí que està fora de tota discussió és que l'actual PP és incapaç de recompondre sota les seves sigles tota la dreta, com va fer al seu dia José María Aznar. Aquest objectiu, només l'aconsegueix Isabel Díaz Ayuso a Madrid.

Pedro Sánchez, tancat tot el cicle electoral, ha de decidir com governarà ja que la majoria parlamentària de la legislatura està avariada tant per la dreta com per l'esquerra. Junts continua jugant a fons que els seus vots al Congrés estan condicionats a l'abstenció de Salvador Illa a la investidura de Carles Puigdemont, una cosa a què els socialistes s'oposen rotundament. Però, a més, per l'esquerra, l'invent de Sumar amb Yolanda Díaz ha explotat en quedar pràcticament igualat a Podemos. Els primers han tret tres escons i els morats, dos. Si no es posen d'acord, el futur de l'esquerra del PSOE és més aviat negre.

Pedro Sánchez ha de decidir com governarà ja que la majoria parlamentària està avariada tant per la dreta com per l'esquerra

Els quatre grans partits catalans tindran molt poques hores per analitzar els resultats ja que aquest mateix dilluns a la tarda tenen l'elecció de la Mesa del Parlament. Els socialistes han guanyat molt àmpliament amb el 30,6% dels vots, molt lluny del 18% de Junts, el 14,8% d'Esquerra i el 13,8% del PP. El PSC s'ha imposat a Barcelona i Tarragona; Junts a Lleida i Girona. Veurem quines conclusions extreuen els quatre partits ja que en funció del que acabin fent, sobretot el PP, la presidència de la Cambra pot inclinar-se cap a un costat o un altre. Serà interessant veure si els populars han quedat seduïts pels cants de sirena de Salvador Illa o al contrari, prenen distància dels socialistes, pensant en moviments amb Junts a Madrid. En funció de com acabi, el més probable és que la presidència caigui del costat del PSC o de Junts —amb el permís d'ERC-, una qüestió gens menor ja que quedarà en mans de la segona autoritat de Catalunya l'ordre de les investidures a president de la Generalitat i el designar o no un candidat.

Els resultats de Junts i d'Esquerra no són bons. Els primers passen de tres diputats a un i no tenen cap motiu per estar satisfets. Al contrari. És cert que han quedat segons, però a gairebé 13 punts dels socialistes. Comença a ser inajornable dotar-se d'un cos doctrinal que permeti que el partit sigui reconeixible per l'electorat més allà de qui encapçali la llista. No té gaire lògica que el missatge de Puigdemont en les catalanes del mes de maig passat tingués un fort component convergent i en les europees hagi succeït al contrari. Esquerra, per la seva part, reté el seu eurodiputat però la seva situació no és gaire millor que fa un mes. També té per davant molta feina si vol tornar als resultats d'antany.

Les eleccions han tingut ja conseqüències en tancar-se els col·legis a França i Bèlgica. Al país gal, el president Emmanuel Macron va dissoldre l'Assemblea Nacional i va convocar eleccions generals, fins i tot abans que s'anunciessin els resultats electorals. A Bèlgica ha dimitit el primer ministre.