Que ningú no s'enganyi ni ens faci combregar els catalans amb rodes de molí: la vaga dels treballadors de seguretat de l'aeroport del Prat, que fins ara ha estat intermitent i que a partir d'aquest dilluns serà indefinida, i que el Govern espanyol ha resolt mobilitzant agents de la Guàrdia Civil per suplir els treballadors d'Eulen és, per sobre de tota altra cosa, un gran fracàs del Ministeri de Foment, de l'empresa semipública Aena, del centralista sistema aeroportuari espanyol i una esmena total al sistema de concessions d'amiguisme, de gestors ineficaços però amb bons contactes als ministeris i de molts anys del menyspreu més absolut a l'aeroport del Prat.
Primer va ser Iberia i després Aena. O primer va ser Aena i després Iberia. Tant hi fa. Perquè l'únic cert és que primer, el primer de tot, sempre va ser Barajas. I l'actitud tant d'Aena com d'Iberia no és que hagi estat indiferent als temes de l'aeroport de Barcelona: és que hi ha estat manifestament hostil i injusta. Només el mercat ha ajudat l'aeroport del Prat. L'únic que des del Ministeri de Foment i Aena no es podia controlar (totalment). Aena feia beneficis rècord, el 50% dels quals provenien de Barcelona; Eulen, l'empresa de seguretat, també volia augmentar els beneficis d'un contracte gairebé sense marges.
Però el més greu és que Aena ho consentia. Sabia que tenia un polvorí a Barcelona per l'increment del trànsit aeri i mirava cap a una altra banda. Al capdavant de la companyia, José Manuel Vargas, un gestor a qui no s'ha vist per enlloc, malgrat ser el causant del disbarat. Què ho fa que hagi de pagar els plats trencats un ministre amb només mig any en el càrrec? Sens dubte, els contactes del president d'Aena, molts d'ells forjats en la seva etapa de conseller delegat del grup Vocento de comunicació, i també la seva astúcia per desaparèixer d'escena. Ni una roda de premsa i impassible davant d'una situació que en un país normal hagués requerit la seva dimissió immediata o la seva destitució per part del Govern.
La Guàrdia Civil serà a partir d'aquest dilluns al Prat prestant un servei que no li toca i que es basa en un decret preconstitucional. Els sindicats, per part seva, retreuen al Govern espanyol que atempti contra el dret de vaga, i els passatgers, mentrestant, pagaran la ineficàcia d'un Estat i la incapacitat dels seus gestors públics.