Hores abans que s'iniciï aquest divendres la quarta jornada de vaga parcial dels treballadors de seguretat de la companyia Eulen a l'aeroport del Prat, el Govern espanyol, titular de la infraestructura, ha decidit, a la fi, convocar un comitè de crisi amb la presència del ministre de Foment. Si dilluns el president Rajoy sorprenia a la sortida de la cita amb el rei Felip a Marivent amb el seu desinterès pel greu problema que hi ha a Barcelona, assenyalant que era una cosa puntual, tan sols 72 hores després es considera molt probable que l'Estat deixi en mans de la Guàrdia Civil la feina dels vaguistes.

Sigui el remei aquest o un altre, és al Govern espanyol a qui correspon trobar la solució al problema originat, ja que les competències als aeroports espanyols, inclòs el Prat, són seves. En tot cas, aquest final es veia a venir des de fa dies i l'actitud del ministre de Foment no ha estat gaire ràpida. Ni tampoc un encert la seva aproximació al problema, ni la informació que ha traspassat al seu superior, ni la pressió que ha exercit sobre Aena, que tracta de sortir-se'n de franc d'un conflicte que ha provocat amb unes concessions a empreses que han ofertat per uns serveis amb un preu molt per sota del que és normal.

Seria un error convertir el problema del Prat en un assumpte exclusivament laboral entre una empresa i uns treballadors. Normalment, quan el problema és laboral, els primers a qui interessa de resoldre'l són els treballadors i a la votació decisiva d'aquest dijous hi han anat 176 dels 420 treballadors, un 41%. Molt pocs atès el greu conflicte plantejat.

És cert que aquest és el problema més visible i sobre el qual ha provat d'intervenir la Conselleria de Treball, però la qüestió de fons és com fa les adjudicacions d'un servei una empresa semipública. Aena busca el benefici més gran per a l'accionista -l'Estat encara té el 51% de les accions-, malgrat que el 2015 va dur a terme una venda precipitada de l'altre 49% per més de 4.200 milions, en una operació que els analistes van considerar molt baixa i van criticar amb l'argument que hauria pogut ingressar 3.400 milions més. Sis mesos després de la sortida a la borsa, s'havia revaloritzat un 82% i els accionistes privats -dos bancs i dos fons- havien recuperat la inversió.

Centrar tot el problema en Eulen i els treballadors és un error quan hi ha un jugador que és a l'origen de tot el conflicte, els seus beneficis no paren d'augmentar i el Prat aporta més del 50% dels guanys d'Aena.