Primera conclusió: L'Estat espanyol ha perdut clarament la batalla política i mediàtica del cas Forcadell a Europa. El fenomen de bola de neu que s'ha generat arran de la insòlita compareixença de la presidenta del Parlament en condició d'investigada (abans imputada) davant del TSJC, acusada dels delictes de prevaricació i desobediència per haver permès el debat i votació a la Cambra catalana, acapara informacions als indrets més insospitats i fins a una desena de països estan fent debats a partir de diferents iniciatives parlamentàries. Val la pena enumerar-los: Regne Unit, Escòcia, Irlanda, Gal·les, Dinamarca, Alemanya, Suïssa, Eslovènia, Itàlia i Bèlgica.

Segona conclusió: La qualitat de la democràcia espanyola i la judicialització de la vida política no havia estat mai qüestionada per tants i en tants llocs. Quan s'ha produït alguna cosa així a Europa? I a Espanya? Les contundents declaracions de Pablo Iglesias assenyalant que s'avergonyia com a espanyol i com a demòcrata del judici a Forcadell marquen un canvi de rasant important en la percepció d'una part de la classe política espanyola. Iglesias encarna el tercer grup de la Cambra i les seves paraules només poden ser elogiades. La resposta catalana i el suport institucional ha estat a l'altura del repte fixat pels seus promotors. L'independentisme que va començar la setmana entre divisions pel tema dels Mossos d'Esquadra l'acaba molt més cohesionat del que fins i tot sembla.

Tercera conclusió: Els judicis - que l'independentisme entén com a polítics- no intimiden les autoritats catalanes. En aquest sentit, les paraules del president Carles Puigdemont assenyalant que, digui el que digui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Carme Forcadell continuarà sent la presidenta del Parlament suposa alguna cosa més que un desafiament i s'emmarquen en l'excepcionalitat del moment polític que viu Catalunya.

Quarta conclusió: Els pressupostos i la cimera del referèndum, les dues pròximes metes volants de la setmana entrant, apareixen bastant encarrilades. Si tots els actors implicats saben mirar més enllà dels legítims però ajornables interessos el camí feia molt temps que no era tan desbrossat. Cohesió a Catalunya, extrema preocupació a Espanya i vigilància a Europa.