La compareixença de la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, en la coneguda com a Comissió Pegasus del Parlament Europeu aquest dimarts, ha estat una veritable presa de pèl per als eurodiputats assistents i, per extensió, per al públic en general. Les seves respostes recurrents que la informació ja es facilita als parlamentaris espanyols en la denominada Comissió de Secrets Oficials del Congrés i que tenen l'obligació de guardar silenci del que s'hi coneix, situa en els llimbs més absoluts no només el coneixement del que el CNI esbrini o sàpiga sobre l'espionatge realitzat amb el programari Pegasus als líders independentistes catalans, sinó també quin tipus d'actuació han fet els mateixos serveis d'espionatge oficials dels casos que han rebut autorització del Tribunal Suprem.

La nebulosa teixida pel govern espanyol per poder desembullar la troca ordida conscientment sobre el Catalangate, el cas d'espionatge conegut més greu de la democràcia en un país europeu, només permet apuntar directament als socialistes. Des que la Moncloa va fer cessar Paz Esteban el passat mes de maig del càrrec de directora general del CNI, com a fusible perquè l'escàndol majúscul que s'havia originat preservés la ministra de Defensa, Margarita Robles, i contribuís a rebaixar el ressò internacional desencadenat, no hi ha hagut ni moviments ni notícies que permetin pensar que l'executiu de Pedro Sánchez ha tingut algun tipus d'interès en conèixer una mica més del que ha revelat Citizen Lab, el laboratori de la Universitat de Toronto que va investigar durant diversos mesos el hackeig a diferents telèfons mòbils. Entre els que va poder certificar hi ha els telèfons dels últims quatre presidents de la Generalitat —Pere Aragonès, Quim Torra, Carles Puigdemont (no hi va poder accedir) i Artur Mas—, i diverses desenes de polítics, advocats, periodistes i, fins i tot, advocats.

Malgrat el temps transcorregut, les denúncies judicials i les pressions polítiques, no s'ha aconseguit esbrinar res. Fins i tot Amnistia Internacional ha demanat a la Unió Europea que s'adoptin mesures després de confirmar-se l'espionatge a diverses desenes de dirigents independentistes catalans, tot això sense cap resultat. El fet que després de la informació facilitada per Citizen Lab se sabés que també havien estat espiats amb Pegasus, segons ells mateixos van denunciar, el mateix Pedro Sánchez i la seva ministra Robles, lluny d'obrir una mínima esperança de conèixer què és el que va passar, només ha servit per a tot el contrari. En l'espionatge a Sánchez i Robles s'ha situat, en algun moment, la participació dels serveis d'espionatge marroquins i la possibilitat que disposin d'alguna mena d'informació valuosa, cosa que la Moncloa sempre ha negat.

Poc importa al govern espanyol a hores d'ara que la intervenció de la directora del CNI hagi causat indignació al Parlament Europeu. També que s'hagi vetat una missió oficial de l'Eurocambra a Espanya sobre l'ús del programari Pegasus. A hores d'ara, en aquest, com en altres casos relacionats amb l'independentisme català, Espanya ja ha descomptat bona part del seu prestigi internacional en anteposar per sobre de qualsevol altra cosa la unitat territorial. En la videoconferència amb què va comparèixer, Esperanza Casteleiro, a qui, per cert, la presidenta de la comissió va haver de cridar l'atenció per fugir d'estudi, no només no va oferir ni la més mínima explicació, sinó que ni tan sols ho va intentar. Davant d'un silenci tan gran, i per si hi havia cap dubte, la conclusió dels europarlamentaris només ha pogut ser una: que l'únic interès de l'estat espanyol és i ha estat amagar a les institucions europees el mal ús que ha fet de Pegasus i l'espionatge i la persecució a l'independentisme català.