Superada la bufetada electoral del 21 de desembre passat i la constatació que els quatre anys de la legislatura vinent hi haurà una majoria independentista al Parlament, l'unionisme s'ha posat a treballar, cal dir-ho tot, amb enormes ganes per demostrar que no dona per perduda la batalla. D'aquí ve l'intent de presentar com una cosa natural que, com a força guanyadora de les eleccions, li toca la presidència del Parlament a Ciutadans. Tornaré de seguida a aquesta petició, però un apunt col·lateral: segur que l'independentisme sabrà treure profit dels 70 diputats dels quals disposa? Les picabaralles, duraran gaires dies més?

Ciutadans sap que no té opcions per obtenir la presidència del Parlament, però és legítim que provi d'explotar les contradiccions dels guanyadors. Ho va fer, en altres circumstàncies, el PP d'Alejo Vidal-Quadras el 1995, i la presidència de la cambra catalana va acabar a mans del socialista Joan Reventós. Tots contra CiU: PSC, PP, Esquerra i ICV, d'acord en un candidat que acabés amb l'hegemonia pujolista que acabava de perdre la majoria absoluta. Les circumstàncies d'ara són diferents, però aquest és l'únic cas en què l'oposició va aconseguir la presidència del Parlament.

Quina és, doncs, la jugada de Mariano Rajoy? En primer lloc, no donar per perduda cap batalla i aprofitar-se de les incerteses que hi ha sobre la possibilitat que els diputats electes que són a la presó, tres, i els cinc que són a l'exili, en total vuit escons, arribin a votar. Els 70 es reduirien a 62 davant un bloc teòric de 65 parlamentaris, comptant els comuns. Cap unionista no creu factible que el president o la presidenta del Parlament no sigui independentista, però en les circumstàncies actuals es pot embolicar molt.

I és aquí on entren en joc els comuns: els independentistes els volen sumar a la seva causa i els unionistes, també. Els segons, arribat el cas, estarien disposats a donar-los la presidència, si poguessin; els primers, en cap cas. Però en aquestes negociacions que s'obriran, qui sap si arrenquen a Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP un lloc a la Mesa del Parlament que no els correspon, ja que del resultat el 21-D es desprèn: dos llocs per a JuntsXCAT, dos per a ERC, dos per a Cs i un per al PSC. O sigui, quatre independentistes, tres unionistes. Un lloc per als comuns desequilibraria aquesta equació en sentit contrari i els independentistes es quedarien amb tres llocs de set, és a dir, sense la majoria absoluta.

Amb els resultats del 21-D seria tot un bingo i pel mig hi ha calendaris judicials i més coses. I, suspès el Govern, decapitada l'autonomia, qui convoca la reunió constitutiva del Parlament per triar la presidència i els membres de la Mesa? Mariano Rajoy. En quin termini? Abans del 23 de gener, que és la data límit. Abans, el vicepresident en funcions Oriol Junqueras i diputat electe compareixerà davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem, a la qual ha recorregut la presó preventiva, i el dia 11, els també diputats electes Joaquim Forn (conseller) i Jordi Sánchez (president de l'ANC), així com Jordi Cuixart (president d'Òmnium) compareixeran davant del jutge Llarena, que instrueix la causa. D'aquestes dues vistes depèn la llibertat de tots ells.