L'entrada a presó de l'Abel Mora, un jove independentista, condemnat a complir una pena de 3 anys i 9 mesos com a coautor de lesions a un home que portava una bandera i una gorra espanyola, quan tornava de participar en una manifestació del sindicat de la policia espanyola Jusapol, al metro de Barcelona, el novembre de 2018, el converteix en el primer represaliat que ha ingressat a la presó malgrat l'aprovació de la llei d'Amnistia. Desconec què hauria passat si, a més de ser aprovada pel Congrés dels Diputats dijous passat al matí, la llei també s'hagués publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), cosa que, sense ser preceptiu, acostuma pocs dies després, si no hi ha un impediment. Com és el cas.

El que no hauria d'haver passat mai és que el govern del PSOE fes ús del BOE en termes electorals, ja que igual que guanyen els socialistes, allunyant tots els recursos judicials que hi pugui haver fins després de les eleccions europees de diumenge vinent, perden els independentistes, que veuen minvats els seus drets. Abel Mora és un d'ells i amb un calendari molt més àgil perquè la llei sigui efectiva, potser la seva situació seria diferent. En qualsevol cas, no seria la política qui marcaria el calendari, sinó la justícia espanyola. No és que sigui molt millor, però, si més no, hauríem entrat en una fase diferent en la qual es podrà veure amb més claredat quina serà la reacció del Tribunal Suprem. Fins ara, el magistrat Manuel Marchena i la resta de membres de la sala quarta semblen moure's més aviat pel camí més dur i tortuós per a l'independentisme.

Amb l'ús electoralista del BOE, el govern del PSOE allunya els recursos judicials contra l'amnistia, però els independentistes veuen minvats els seus drets

Si aquesta fos la decisió, estaríem parlant, segurament, de negar l'aplicació de la llei i esperar que les prejudicials que es plantegin a Europa tinguin una decisió definitiva. Els fiscals del Suprem ja van traçar l'altre dia el seu full de ruta en aquesta direcció, fixant la doctrina que la malversació quedaria fora de la llei d'amnistia. És obvi que si aquest fos el pronunciament final, els temps per al retorn a la política dels presos del judici del Procés que van ser indultats —des d'Oriol Junqueras a Jordi Turull, entre d'altres— entrarien en un calendari molt més dilatat, en el qual podríem estar parlant de diversos anys. El mateix els passaria als exiliats, començant pel president Carles Puigdemont, sense que es pugui establir un criteri definitiu respecte de la seva llibertat al seu retorn a Catalunya quan així ho ha anunciat, per a la investidura del president de la Generalitat, sigui Salvador Illa o ell mateix el candidat. És a dir, els dos únics que han avançat la seva decisió d'intentar obtenir la majoria necessària al Parlament.

Per tot això, se'm fa tan difícil d'entendre que no es pressioni amb més força el govern de Pedro Sánchez perquè publiqui la llei al BOE i no jugui per uns vots amb qüestions tan importants. Per si de cas, cada matí miro si ha sortit promulgada, ja que mai una cosa tan important no va dependre de menys persones. Quan ens preguntem per què la gent s'allunya de la política, aquest és un cas de manual. No demanem als electors que entenguin aquestes maniobres, ni que se'ls insisteixi en la importància de poder condicionar el govern espanyol amb 14 diputats independentistes. Perquè, de cop i volta, emergeix Alvise Pérez, un comunicador d'ultradreta que es presenta als comicis d'aquest diumenge sota l'agrupació d'electors Se acabó la fiesta, i apareix el CIS aquest dilluns apuntant que pot ser la cinquena formació més votada a Espanya, per darrere dels quatre grans i per davant de totes les aliances perifèriques, partits independentistes i Podemos. I, llavors, ningú no entén res i tothom es fa el sorprès.