El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el secretari general de Podemos, Pablo Iglesias, han tancat un acord per als Pressupostos Generals de l'Estat per al 2019 amb tota la pompa necessària per a l'ocasió al Palau de la Moncloa. Tot i que és el primer acord seriós de les dues forces d'esquerra espanyoles, i no en una qüestió menor sinó en els comptes de l'Estat, els seus ingressos i les seves despeses, el debat necessari no pot defugir de quatre premisses: no hi ha una majoria parlamentària per tirar-los endavant a les Corts si no tenen el suport independentista. La seva mesura estrella ―els 900 euros de salari mínim que preveu el projecte― és un encert i una necessitat, però no ha de condicionar el vot de les formacions de Puigdemont i de Junqueras, ja que perfectament es pot aprovar en un altre tràmit parlamentari.

En tercer lloc, l'esquer d'una inversió extra pressupostada per a Catalunya de 2.200 milions és un nou anunci similar al dels últims anys i que ja van fer Aznar, Zapatero i Rajoy i els seus respectius ministres d'Economia o de Foment. Si cal parlar de nous ingressos per a Catalunya és a partir del dèficit fiscal crònic i no mitjançant hipotètics anuncis que, en el millor dels casos, es posen en uns comptes públics i després mai no s'executen en la seva totalitat. Finalment, hi ha el tema dels exiliats, presos polítics i el silenci del govern espanyol a posar a sobre de la taula el projecte que té per a Catalunya i que no pot continuar sent guanyar temps. Per no parlar del menyspreu del govern espanyol al català prohibint al seu president Quim Torra que intervingués aquesta setmana en el Fòrum de la Unió Europea de la Mediterrània, que s'ha celebrat a Barcelona, i que fins i tot el govern de Mariano Rajoy l'any 2017 va permetre al president Puigdemont adreçar-se als representants de 41 països.

És obvi que Pedro Sánchez sap com són d'importants per a ell els pressupostos i que, a la fi, equivaldria a un cert xec en blanc per portar la legislatura fins al final.

El contrari acabaria, tard o d'hora, amb la dissolució de les Corts i l'avançament electoral. Les cartes són, doncs, a sobre de la taula. I, ara per ara, no hi ha cap incentiu polític per aprovar-los. El govern espanyol hauria de saber que està molt lluny de comptar amb el suport dels partits independentistes. I que aquesta vegada no hi haurà xecs en blanc.