Sol ser l'aprovació dels pressupostos quan no hi ha majories absolutes clares una batalla d'anades i vingudes en què cadascú prova de treure el millor tall possible i, d'un temps ençà, a més, guanyar el relat davant de l'opinió pública. Aquest divendres finalitza el termini per a la presentació d'esmenes a la totalitat i a Pedro Sánchez, ara com ara, no li surten els comptes. Bé és cert que, malgrat tot, el PSOE encara no ha entrat en mode preocupació i menys encara en estat de pànic. És més, els socialistes disputen els últims metres de la cursa convençuts que les negociacions obertes amb Esquerra Republicana, el seu soci preferent, i, en menor mesura, també amb Junts per Catalunya, tenen possibilitats d'arribar a bon port malgrat els ultimàtums que hi ha a sobre de la taula.

El fet que Oriol Junqueras hagi assenyalat que no fa tant temps ells ja es van oposar a uns pressupostos presentats per Pedro Sánchez i això va desembocar en una eleccions espanyoles anticipades i els socialistes hagin contraatacat que el resultat d'aquella convocatòria anticipada no els va sortir gens malament, incorpora les dosis justes de dramatisme, mentre els negociadors tracten darrere de la tramoia oportunament aixecada per despistar l'opinió pública i arribar a un acord.

En aquests moments la situació és la següent: Esquerra exigeix que es blindi el català en la llei Audiovisual abans de divendres per facilitar l'aprovació dels pressupostos. Junts no té diferències en aquesta matèria, encara que els seus vots, en tenir menys diputats, no són tan decisius com els de la formació d'Oriol Junqueras. Moncloa contraataca que no hi ha temps abans de divendres, que són molt sensibles a les llengües cooficials i que no es pot barrejar una cosa amb l'altra. Curiosament, aquest tema dels percentatges de català a les plataformes de televisió és una qüestió que fa uns mesos ni existia ja que ningú es podia imaginar que "el govern més progressista de la història" tingués una actitud més pròpia del PP, Vox i Ciutadans que d'un govern que provi de no esclafar amb el seu corró parlamentari les llengües cooficials.

Tanta aparença de debat irresoluble hi ha hagut que qüestions que eren a sobre de la taula per a l'aprovació dels comptes públics com la transferència de Rodalies han desaparegut com per art de màgia. També, qualsevol possibilitat de vincular els pressupostos a un nou model de finançament autonòmic, que reverteixi l'espoli fiscal que pateix Catalunya; el compliment que la inversió s'ajusti a la participació de Catalunya al PIB estatal; o que, per exemple, una llei obligui que la quantitat d'inversió en infraestructures que figuri als pressupostos sigui d'obligat compliment i no es repeteixi l'estafa que es produeix anualment, que la inversió executada es queda per sota del 70% mentre a Madrid supera el 100%.

O sigui, els socialistes han provocat un incendi -llei Audiovisual- i igual corren a apagar-lo en qüestió d'hores i aquest pot acabar sent tot el rèdit del suport als pressupostos. Esclar que val la pena blindar la quota de català a les plataformes com Netflix i companyia ja que és imprescindible per al futur de la llengua. Però què passa amb tota la resta de coses?