El joc del gat i el ratolí amb els pressupostos generals de l'Estat sembla que s'acaba. Esquerra Republicana ha anunciat aquest dilluns que durant aquest dimarts presentarà una esmena a la totalitat. I el PDeCAT ha conegut a través del portaveu de Junts per Catalunya al Parlament, Eduard Pujol, que farà el mateix abans de divendres. No hi havia dubtes, en principi, que aquesta seria la posició dels postconvergents amb la contundència que s'havia pronunciat el president Puigdemont, però el PDeCAT esperava a veure si es produïa un gest per part del govern espanyol que no fos més del mateix. O sigui, més del no-res.
Curiosa història aquesta dels pressupostos de Pedro Sánchez. El president del govern espanyol va presentar uns comptes públics en els quals els números no quadraven i Europa hi estava en contra. Però, com tot, tenien truc. L'objectiu no era tant aprovar-los, ja que els promotors sabien, des del primer moment, que l'independentisme no tenia cap marge davant de l'absència més absoluta de moviments per part del govern espanyol. S'ha provat entre bambolines, però no ha estat possible, fer un win-win: que ERC i PDeCAT aprovessin els comptes espanyols i el PSC els catalans. Però no era ni realista ni viable.
Com es negocia amb presos polítics? Quina partida és suficient per aixecar el vet als comptes? Es pot passar per alt la injustícia flagrant d'un judici com el de l'1-O? O si parlem d'aquests dies: com es justifica un trasllat a les presons de Madrid amb tanta antelació? O el tracte vexatori en el viatge des de Brians 2 a Soto del Real? O el retard en el lliurament dels seus ordinadors per preparar el judici? O la prohibició absurda de poder disposar de qualsevol peça de roba que sigui groga?
Sánchez no tindrà pressupostos però tampoc no és un problema. Ja està esmolant el discurs per a això: no s'ha plegat a les exigències independentistes. Farà de la necessitat virtut i competirà amb PP i Cs en mèrits per la defensa de la unitat d'Espanya. I, qui ho sap, potser no tindrà comptes públics però a les Espanyes potser li acaba donant uns milers de vots. S'apropa el final de la legislatura espanyola? No crec. Els qui van votar Pedro Sánchez com a president del govern al Congrés dels Diputats no tenen intenció de llançar-se a una fossa fosca i jugar a la ruleta russa, amb molts números que els trigèmins acabin guanyant la partida i puguin arribar Pablo Casado o Albert Rivera a la Moncloa.