Amb l'aprovació per part del Govern del projecte de pressupostos per a l'any 2022 i la seva entrada al Parlament s'engega el rellotge per a la presentació d'esmenes a la totalitat, la qual cosa cristal·litzarà en la tramitació parlamentària o la devolució al Consell Executiu. Serà al ple de la Cambra catalana que se celebrarà, segons les previsions, dilluns vinent dia 22.

Com ja és sabut, no hi ha, ara com ara, una majoria parlamentària que en garanteixi l'aprovació ja que els comptes públics només compten amb els 63 diputats de Esquerra Republicana i de Junts per Catalunya, insuficients si tots els altres grups parlamentaris votessin en contra. No serà fins dilluns vinent que la CUP, la formació que va facilitar la investidura de Pere Aragonès, donarà compte del resultat de la votació de la seva militància i se sabrà on queda ubicada la formació anticapitalista. L'anunci, en cas de ser contrari, suposarà una fractura, qui sap si irreversible, en la majoria independentista del 52% assolida en les eleccions del passat 14 de febrer.

El conseller d'Economia, Jaume Giró, ha presentat uns comptes públics per a l'any que ve prou ambiciosos -un increment de 5.618 milions, un 17,3% respecte als últims aprovats, els del 2020, i el més gran anualitzat en valor absolut i en percentatge des del 2007-; i amb un component de despesa social molt important, com reflecteix el fet que el 74,6% -tres de cada quatre euros d'un pressupost de 38.139 milions d'euros- es destinarà a educació, salut, drets socials i habitatge, foment de l'ocupació i transport públic. I ho ha fet en la data anunciada fa moltes setmanes, perquè l'1 de gener de l'any vinent el pressupost pugui estar en vigor si supera el tràmit parlamentari.

Al costat de l'allau de xifres del projecte de pressupostos, la gran novetat de la presentació ha estat l'èmfasi que ha posat el conseller Jaume Giró en tirar-los endavant. Només hi ha un grup parlamentari amb què s'ha negociat, la CUP. I hi ha una voluntat indiscutible de tirar-los endavant amb aquesta formació sempre que no es desvirtuï el projecte amb peticions impossibles. Però també hi ha una voluntat, diria que fins i tot una necessitat, que surtin endavant per poder disposar de 5.618 milions més, una cosa que seria impossible amb una pròrroga dels comptes actuals i l'obligat compliment del dèficit públic.

El Govern no vol, i fa bé, passar a aquesta nova pantalla ja que confia en el vot afirmatiu dels anticapitalistes. Però no renunciarà als pressupostos i, arribat el cas, buscarà els vots per la via de l'abstenció als comuns o el PSC. És el més intel·ligent si la CUP es tanca en banda amb posicions inviables. Potser per això aquests dos partits van tenir una actitud cautelosa a l'hora de posicionar-se sobre els comptes de l'Executiu català ja que ningú no sap del cert com acabarà aquesta partida i on trobarà el Govern els suports que necessita perquè el dia 22 hi hagi més vots en contra de les esmenes a la totalitat que a favor.

El que és evident és que la primera gran partida política a Catalunya després de la que es va lliurar per a la investidura del president de la Generalitat s'ha posat en marxa. I amb ella l'orientació de la legislatura i els acords que es van tancar per portar Aragonès a la presidència, inclòs el seu compromís per a una qüestió de confiança a meitat del mandat, el 2023. Si la CUP es desentén dels pressupostos, totes la resta de coses quedaran en l'aire.