Per més que s'havia dit, sense cap base real i reiteradament, que els pressupostos de la Generalitat estaven a punt de ser aprovats des de fa diverses setmanes, almenys des de novembre, i que la llum verda era qüestió de dies, no ha estat fins aquest dijous que hi ha hagut una primera prova concreta que el Govern pot tirar endavant els comptes públics. Ha estat necessari per a això que Esquerra Republicana assumís la contradicció de desencallar el projecte de la B-40, conegut com la ronda del Vallès, una infraestructura a què s'oposava amb una bel·ligerància total, si no volia que els pressupostos naufraguessin irremeiablement. El mateix president Pere Aragonès ha pilotat aquest canvi de rumb i, com a conseqüència d'això, el Parlament ha acabat votant una iniciativa legislativa en aquest sentit.

Veurem en uns dies si aquest moviment d'ERC, sens dubte costós per a ells encara que necessari, és suficient. En qualsevol cas, ha rebaixat i molt la tensió entre els republicans i el PSC de Salvador Illa, en una jornada de guant blanc entre ambdues formacions i que suposarà que, a partir de dilluns, es reprenguin les converses entre ambdós partits, que estaven bloquejades. Els pressupostos, o més ben dit la negociació pressupostària, surt, ara sí, de boxs, per completar la cursa i provar d'arribar a la meta, que no és cap altra que l'acord definitiu. Esquerra ha mogut peça, això és evident, i ha sacrificat alguna cosa més que un peó: ha calcinat literalment el conseller de Territori, Juli Fernàndez, exalcalde de Sabadell i un dels líders del Vallès radicalment en contra de la B-40, ja que després de dècades darrere de la pancarta de rebuig d'aquesta infraestructura assumeix el compromís de dur-la a terme. No reconèixer el gest polític seria d'una gran miopia, encara que ERC no hagi tingut més remei que fer-ho pel fet que el Govern només té l'exigu suport de 33 diputats al Parlament.

Però insisteixo, a la negociació, perquè quedi tancada, li falta alguna cosa més que uns serrells per resoldre. Aquest mateix compromís públic adquirit pel Govern sobre la Ronda del Vallès s'haurà de posar per escrit quant a l'ampliació de l'aeroport del Prat i la construcció del Hard Rock, el complex turístic de Tarragona, perquè la negociació no torni a descarrilar. Però és evident que si s'ha desbloquejat el Quart Cinturó, que emergia com la mare de totes les batalles, ja que no hi podia haver un acord que satisfés ambdues parts, ERC i el PSC, el Prat hauria de ser molt més fàcil i el Hard Rock no ocupar gaires minuts ja que el pacte ja existia. Salvador Illa ha donat algunes pistes en aquesta direcció i ha parlat del document entregat al Govern el 28 de desembre i dels esculls que en alguns apartats encara couen en l'executiu català.

El president Aragonès ha guanyat una batalla important dins del seu partit davant altres dirigents que basculaven, en l'actual tessitura, més aviat cap a la pròrroga pressupostària. El mateix Oriol Junqueras ha arribat a explicitar públicament, en algun moment, que tampoc no era una mala opció. D'altres, ho han fet únicament en privat. El fet que aquest cap de setmana Esquerra Republicana celebri la segona part del seu congrés, centrat en la ponència política, i el PSC reuneixi el seu consell nacional, ajudarà a visualitzar els pròxims passos d'ambdós partits. Però no serà fins al dilluns que es podrà tenir la garantia que el guant blanc d'aquestes últimes hores entre ERC i PSC va en la direcció d'una aprovació dels pressupostos, com ambdós explícitament han apuntat que volen, o, al contrari, torna a la pantalla anterior i de la qual ha costat tant sortir.