La decisió del PSC i del seu presidenciable en les eleccions del passat 14 de febrer, Salvador Illa, de trucar a la porta del Tribunal Constitucional perquè desfaci la decisió de la Mesa del Parlament d'acceptar la delegació del vot del conseller de Cultura exiliat a Brussel·les i actual diputat de la XIII legislatura del Parlament per Junts, Lluís Puig, suposa la primera postal del que pretén ser la posició dels socialistes ja com a primer partit de l'oposició. Es repeteix, en això, també el model Arrimadas com a cap de l'oposició: portar al Tribunal Constitucional les mesures que prèviament hagi perdut a la Mesa del Parlament i que la seva decisió final tingui a veure amb la sobirania de la cambra.

Amb aquesta iniciativa, Illa formalitza el trencament d'amarres amb el bloc sobiranista —si no fa marxa enrere— i col·loca els membres de l'òrgan de govern parlamentari que van votar a favor de l'acceptació de la delegació del vot de Lluís Puig davant de la seva primera confrontació amb la decisió que acabi adoptant el Tribunal Constitucional.

El conflicte es remunta a la constitució del nou Parlament de la present legislatura, en què va ser escollida presidenta Laura Borràs i es van designar tots els membres de la Mesa. En aquella ocasió, els tres membres de la mesa d'edat es van decantar per no acceptar el vot de Puig, exiliat a Bèlgica. Van votar en contra que el seu vot fos vàlid David González, del PSC, i Albert Terradas, de Vox, i a favor Ernest Maragall, d'Esquerra Republicana. Una situació diferent es va viure en les dues sessions d'investidura de Pere Aragonès com a candidat a president de la Generalitat. Llavors, la Mesa ja constituïda va validar la delegació de vot amb l'aprovació de quatre dels set membres —Laura Borràs, Anna Caula, Ruben Wagensberg i Pau Juvillà—, els dos vots en contra dels diputats del PSC i l'abstenció de l'independentista Jaume Alonso-Cuevillas, de Junts, que a la fi desencadenaria un contenciós que acabaria amb la seva sortida de la Mesa.

És obvi que la decisió poc o res té a veure amb el fet puntual que Puig hagi fet una delegació del vot a l'ús amb pràctiques que recull el reglament. El que el PSC pretén és que s'imposi la doctrina aplicada en l'anterior legislatura, a partir d'un informe dels lletrats del 2018 que portava per títol "Informe jurídic sobre possibles qüestions que es poden suscitar a l'inici de la nova legislatura". Doncs bé, a l'esmentat informe es distingia entre les circumstàncies en què es troben alguns diputats i diputades en situació de presó provisional respecte de les d'altres que són a Bèlgica i en altres circumstàncies processals. Concloïen els lletrats que no hi havia la possibilitat de delegar el vot en el cas dels que es trobessin en aquesta última circumstància.

Som, per tant, davant del primer xoc si, com es pot pressuposar, el Constitucional acaba acceptant el recurs del PSC i la Mesa del Parlament manté el seu criteri. Sobretot, perquè la presidenta del Parlament ha estat taxativa sobre això i ha fet bandera de la seva radical decisió de preservar l'autonomia de la Cambra i la seva sobirania, al marge de les decisions imperatives dels tribunals. Laura Borràs tindrà, en funció del ritme que estableixi el TC i, òbviament, de la seva decisió, una veritable patata calenta a  la Mesa.