Com han d'estar de complicades les coses perquè, per primera vegada, la Fiscalia del Tribunal Suprem —per ser precisos, el tinent fiscal Juan Ignacio Campo— hagi gosat posar en un paper oficial lliurat a les autoritats suïsses que Joan Carles I ha amassat part de la seva fortuna amb un ofici tan poc edificant com el de comissionista internacional. Un cap d'estat a temps parcial, dedicat als seus abundants negocis mentre predicava moralina barata any rere any en els seus missatges de Nadal.

Aquest és el trist epitafi dels seus gairebé 39 anys de regnat, impossible d'esmenar, quan passa els seus dies en el seu exili daurat dels Emirats Àrabs Units, ja fa més d'un any. Mentrestant, es continua blanquejant la monarquia espanyola i provant d'aixecar un tallafoc impossible entre l'emèrit i la resta de la seva família, sobretot amb el monarca avui governant, el seu fill, Felip VI. Res d'això no serà possible, per més que es facin esforços titànics, doncs la reguera d'escàndols és ja inabastable. En aquesta ocasió, una autèntica explosió d'incalculables danys col·laterals s'ha produït al mateix cor del palau de la Zarzuela.

La persecució de Joan Carles I per la Fiscalia espanyola davant de la Justícia suïssa, amb un escrit per sol·licitar una comissió rogatòria que li permeti saber alguna cosa més dels béns del Campechano, és enormement preocupant i un gran salt qualitatiu. El seu redactat, gravíssim: "va cobrar comissions i altres prestacions de caràcter similar en virtut de la seva intermediació en negocis empresarials internacionals". Un ofici a l'abast de molt pocs però que permet explicar una mica millor quin era, no se sap en quantes ocasions, el seu rol com a gran ambaixador d'empreses espanyoles a l'estranger, com a introductor d'empreses estrangeres a Espanya o simplement com a presentador o mediador en benefici propi.

En vista de l'actuació de la Fiscalia, cobra més sentit que mai la tantes vegades sol·licitada i sempre rebutjada comissió d'investigació al Congrés dels Diputats. S'ha de tornar a sol·licitar encara que torni a succeir el mateix que en el passat i PSOE, PP i Vox no només s'hi oposin sinó que ni tan sols li donin tràmit parlamentari a la Mesa de la Cambra Baixa i, en conseqüència, no arribi a ser debatut al ple.

Però, fins quan podrà el PSOE mantenir aquesta actitud vergonyosa que el fa aparèixer com a còmplice imprescindible perquè la seu de la sobirania popular no pugui arribar a saber la veritat? És sostenible una vegada i una altra? Ja no es tracta tan sols del que va fer Joan Carles I sinó de la més mínima dignitat que ha de tenir un Estat que pertany a la Unió Europea. Perquè caps d'estat corruptes hi ha hagut a Europa més d'un, però una classe política embolicant allò robat no ha estat tan habitual. I menys encara un partit que es diu d'esquerres.