Cal haver perdut realment el món de vista per portar la llei Celaá al Tribunal Constitucional perquè, suposadament, posa en risc el coneixement del castellà a Espanya. Només el canvi de paradigma d'una dreta cada vegada més extrema i que fa bandera de tots els temes identitaris podia haver desencadenat un despropòsit que més que la protecció de la llengua castellana el que cerca és posar fi a la immersió lingüística i convertir el català en una llengua testimonial. El PP ja va dir que la portaria al TC i ho ha fet. És probable que això li doni algun vot a les eleccions a la Comunitat de Madrid, però el que el partit de Pablo Casado oblida és que, si continua així, només tindrà opcions d'assolir el palau de la Moncloa si suma la majoria amb Vox, ja que la resta de formacions que en temps recents van facilitar investidures de presidenciables del PP no podran ni apropar-se'ls.

El PP de Mariano Rajoy ja va provar al seu dia les taules petitòries contra l'Estatut d'Autonomia i va iniciar un procés i una escalada d'anticatalanisme en molts aspectes irreversible al conjunt d'Espanya. Rajoy va arribar a considerar anys després aquest moviment del seu partit un error, encara que també és veritat que mai no va entendre la importància que tenia per a Catalunya la seva llengua pròpia. Ara, el PP torna a la càrrega i ho fa en un moment en què els tribunals proven també de rebaixar la immersió lingüística en l'ensenyament i revertir el model incorporant més hores lectives de castellà a les escoles de Catalunya. De fet, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba d'anul·lar dos projectes educatius perquè només tenien com a llengua vehicular el català, cosa que evidencia fins a quin punt la llei Celaá, que, en teoria blindava la immersió, es pot convertir en paper mullat en mans dels tribunals.

El pols lingüístic està cridat a ser un dels grans conflictes en el futur més immediat. Fonamentalment perquè el retrocés del català ha estat enorme en els últims anys, tant quantitativament com qualitativament, i hi ha una disminució generalitzada de l'ús de la llengua catalana. Un estudi de la Plataforma per la Llengua assenyalava que en els instituts de zones urbanes només el 14,6% de les converses al pati eren en català. Aquest retrocés ha fet que els experts ja parlin d'emergència lingüística del català.

Es pot esperar que el Govern independentista d'Esquerra i Junts que es conformarà, segurament, en la primera quinzena d'abril, fixi entre les seves prioritats el reforç del català a les escoles i estigui en condicions de donar la batalla per revertir la situació. La llengua ha estat el nervi de la nació catalana i caldrà tornar a situar-la en el centre del debat si no volem que quedi com un assumpte marginal i folklòric.