La Unió Europea ho ha fet tot menys tranquil·litzar-nos amb l'anunci de demanar als ciutadans que tinguem un kit o equip de supervivència per subsistir, com a mínim, 72 hores. És, sens dubte, la notícia del dia, ja que ens interpel·la a tots els europeus, no té data immediata de caducitat, ens fa aterrar en la complexitat de la geopolítica mundial i ens ensenya que no hi ha un conflicte que ens agafi lluny i que quan Washington-Moscou-Kíiv i Pequín creuen els seus interessos i les seves discrepàncies hem d'estar preparats per a tot. Entre les raons que s'han donat hi ha una guerra potencial, atacs cibernètics, pandèmies o els efectes de la crisi climàtica i serà presentada a l'Executiu comunitari aquest dimecres com una de les directrius de l'Estratègia de Preparació de la Unió. Si Brussel·les pretén que els ciutadans adquireixin consciència del problema, ha encertat de ple, ja que la notícia aconseguia obrir informatius, plantejava debats en nombroses tertúlies i es feia realitat el refrany de veure-li les orelles al llop.

Està previst que la vicepresidenta de la CE de Drets i Habilitats Socials, Treballs de Qualitat i Preparació, la socialdemòcrata romanesa Roxana Mînzatu, i la comissària europea de Preparació i Gestió de Crisi i Igualtat, la també socialdemòcrata belga Hadja Lahbib, informin sobre l'estratègia, un cop sigui aprovada pel col·legi de comissaris del bloc comunitari. El conegut popularment com a 'kit de supervivència' que proposa Brussel·les consisteix que totes les llars tinguin reserves d'aigua, medicaments, bateries i aliments per subsistir 72 hores sense ajuda externa en cas de crisi. La iniciativa de la Unió ha tingut precedents més modestos, impulsats als seus països respectius pels nòrdics Finlàndia, Suècia, Noruega i Dinamarca, que han anat publicant des del 2022 guies de cara a una possible escalada militar amb Rússia. Especialment significatiu és el cas de Hèlsinki, que manté un alt nivell de preparació civil i militar davant possibles crisis i conflictes bèl·lics d'ençà de la Segona Guerra Mundial, quan Finlàndia va patir una invasió per part de la Unió Soviètica, amb certs paral·lelismes amb l'agressió russa contra Ucraïna.

L'últim a sumar-s'hi ha estat França. A París s'ha preparat un manual de supervivència que s'enviarà a totes les llars franceses a l'estiu, segons ha avançat recentment la cadena Europe 1. Té una vintena de pàgines, que es divideixen en tres parts. La primera es titula "protegir-se", amb consells pràctics i un kit de supervivència amb imatges que fa temps que fomenta el govern francès. S'hi inclouen sis litres d'aigua embotellada, una desena de llaunes de menjar, disposa de piles i d'un lot, així com paracetamol, compreses i sèrum fisiològic, entre altres coses. Vaja, que d'una manera o altra el risc anirà aterrant a les nostres vides i no passaran gaires setmanes fins que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, o el de la Generalitat, Salvador Illa, ens facin recomanacions semblants.

El kit europeu de supervivència ens fa aterrar en la geopolítica mundial

En el cas espanyol, que se'n parli té com a efecte col·lateral que potser al pròxim Eurobaròmetre ens assemblem més als nostres veïns i deixem de ser al furgó de cua dels ciutadans preocupats per la seguretat i la defensa. Segons l'últim Eurobaròmetre, el 36% dels europeus considera que la defensa i la seguretat són dues àrees en què la UE ha de centrar els seus esforços a llarg termini, mentre que a Espanya només un 20% ho creuen. Al contrari, un 40% dels espanyols consideren que les prioritats de la UE haurien de ser l'educació i la investigació, seguides de la competitivitat (30%) i l'agricultura i la seguretat alimentària (26%). Malgrat que aquests últims són temes importants, és imperiós canviar aquesta mentalitat, ja que el relleu a la presidència dels Estats Units ha deixat desprotegida la Unió i, òbviament, també Espanya. L'antigament amic americà ha pres un camí que no només planteja dubtes sinó també problemes.

El Regne Unit, tradicional aliat històric de Washington, comença a notar que la resposta a l'altre costat de l'Atlàntic no serà la mateixa i una majoria de dos terços dels membres del Bundestag, el parlament alemany, es va pronunciar la setmana passada a favor de permetre que la despesa de defensa ja no estigui sotmesa a l'anomenat fre del deute, una disposició constitucional que limita estrictament l'endeutament del govern federal a només el 0,35% del PIB. El món es prepara davant del desconegut i poques vegades la frase havia estat tan real.