Les enigmàtiques declaracions a Barcelona de l'expresident del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero, abordant un hipotètic retorn del president Carles Puigdemont a Espanya, han deixat darrere més interrogants que certeses a més d'haver aconseguit que les dretes i els seus mitjans de comunicació saltessin a l'arena amb aquella irritació que els acompanya sempre que es parla del president a l'exili. Zapatero ha deixat a sobre de la taula dues idees: no tinc cap dubte que hi ha gent treballant en una solució per a Puigdemont i som davant d'una situació molt inèdita institucionalment que és molt delicada jurídica i políticament.

Encara que la mirada de Zapatero mai no ha estat exactament la del PSOE i ha provat de tenir una posició pròpia que li permetés, arribat el cas, tenir un rol personal en la solució del conflicte -seva és la frase "sense Puigdemont no hi ha solució al problema català"- costa molt de saber si som davant d'una llebre que corre en solitari o davant d'un globus sonda per conèixer el grau d'efervescència d'una notícia, segur que embrionària, però d'un calat evident. Zapatero és el primer dirigent socialista important que obre el debat després del nou desastre que ha suposat per a la justícia espanyola i, en general per a la imatge d'Espanya, el rebuig de la petició d'extradició formulada pel Tribunal Suprem a la justícia italiana. Que es va concloure, com és de sobres conegut, amb la llibertat i sense mesures cautelars de Puigdemont per la Cort d'Apel·lacions de Sardenya.

 

 

Costarà de saber, almenys a curt termini, si s'està movent alguna cosa a Madrid, encara que sigui tan sols la por de tot l'escenari judicial que li ve a Espanya per davant i que, ara com ara, sembla orientat que el Tribunal General de la Unió Europea vagi resolent en contra del Suprem i a favor de Puigdemont. Per a això encara falten mesos però és obvi que la posició espanyola quedaria molt debilitada tret que no es volgués donar una puntada de peu a la taula i adoptar una actitud com la de Polònia, on el Tribunal Constitucional acaba de dictaminar que la seva legislació està per sobre de l'europea. Brussel·les, Berlín i París ja han advertit Varsòvia, però la pregunta és: Vol Espanya seguir el camí de Polònia?.

Més aviat sembla versemblant que no transcorri gaire temps sense que algú significatiu des de Brussel·les traslladi Madrid que hi ha molts diners en joc dels Fons Europeus en els propers anys perquè es continuïn fent ximpleries. I que ha arribat el moment de concloure aquesta qüestió de manera conforme amb la posició final que adopti a la primavera la justícia europea. I qui va activar la justícia espanyola per salvar la unitat al crit de "a por ellos" ha de recórrer a la inversa el camí fet fins ara. Perquè la UE no consentirà ni a Polònia ni a Espanya que la primacia del dret europeu sigui qüestionada. Sembla això probable? Avui, sí. Per això sorgeixen al debat plantejaments que poden sonar estranys, molt estranys, com un indult preventiu. Una figura no contemplada jurídicament, però, com diu Zapatero, som [vol dir Espanya] davant d'una situació institucional molt inèdita.