Gairebé a la mateixa hora que el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, presentava a Madrid l'anunciada querella contra el president, el Govern i el Parlament per diversos delictes, entre ells el de rebel·lió, que comporta pena de fins a 30 anys de presó, es feia públic que Carles Puigdemont i diversos membres del seu Govern eren a Brussel·les i exploraven la possibilitat de sol·licitar a Bèlgica asil polític. Horas després es feia públic que un qualificat lletrat belga, Paul Bekaert, especialista en drets humans i extradicions, l'estava assessorant i havia acceptat el cas del president.

En un nou gir argumental i davant de la contundència de la querella del ministeri fiscal i la convicció que no tindrien un judici just, Carles Puigdemont s'hauria decidit a jugar a fons la carta de l'exili com una via per situar al cor d'Europa el problema català amb totes les conseqüències. Almenys cinc consellers serien amb ell a Brussel·les, dos del PDeCAT -Meritxell Borràs i Joaquim Forn- i tres d'Esquerra -Toni Comín, Dolors Bassa i Meritxell Serrés- . Cinc més estarien a Catalunya, començant pel vicepresident, Oriol Junqueras, amb una intensa activitat pública aquest dilluns, i que a la nit va confirmar a TV3 que s'havia reunit amb Jordi Turull, Raül Romeva, Carles Mundó i Josep Rull. No és segur que algun d'aquests quatre no hagi viatjat també més tard a Brussel·les. Dels altres dos restants, Clara Ponsatí i Lluís Puig, hi ha menys informació, encara que a la primera se la situa a Escòcia.

Aquest és el quadre en aquests moments en espera de la compareixença pública del president aquest dimarts a Brussel·les, anunciada per a dos quarts d'una.

Fins aleshores, tres reflexions. La primera, la fragilitat de la República proclamada divendres al Parlament. A hores d'ara, és obvi que no s'han fet passos i no es donaran perquè prengui vida amb mesures efectives i reals sobre els ciutadans. La seva defensa per part de l'independentisme, en tot cas, té a veure amb mantenir les posicions i resistir i no amb continuar avançant. Govern, PDeCAT, Esquerra i les entitats sobiranistes semblen estar d'acord en privat amb aquesta anàlisi.

En segon lloc, l'exili. Al món independentista hi ha visions diferents sobre això. La presentació de la querella ha fet molt mal en alguns membres del Govern. I hi ha una incertesa alta sobre quina seria la posició final de la justícia belga, que és la que s'hauria de pronunciar. Si es fa el pas, no és el mateix que es concedeixi que es rebutgi. El primer cas acabaria tenint conseqüències en la política europea i reforçaria la imatge d'una justícia polititzada a Espanya. Però i si és rebutjada la petició d'asil?

Finalment, com es combinen els tres escenaris República, exili i eleccions. En molt poques dates, la dinàmica a Catalunya serà electoral i als comicis es presentaran Esquerra i PDeCAT. Pensa anar Puigdemont a les eleccions? I els dos Jordis hi seran, a les candidatures que es formin? La CUP, inicialment reticent, acceptarà presentar-se, perquè els seus vots no acabin perdent-se o anant a alguna força no independentista? En qualsevol tipus de debat val la pena ordenar les carpetes que s'obren i en aquest moment tan complicat de la vida de Catalunya, moltes vegades un té la sensació que l'urgent acaba imposant-se a l'important.