Setze mesos després de la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, el PSOE ha complert amb Junts un dels acords que van portar-lo de nou al palau de la Moncloa: la transferència a Catalunya de les competències d'immigració. No ha estat, per tant, un recorregut fàcil, i els socialistes han retardat tant com han pogut un traspàs que, si s'acaba aplicant en l'esperit de la proposició de llei orgànica de delegació de competències en matèria d'immigració que han presentat al Congrés dels Diputats, suposarà un abans i un després. Els socialistes accepten una qüestió fonamental i capital: serà el govern de Catalunya l'autoritat que podrà desenvolupar un model propi i una política integral, ja que en totes les fases de la relació dels immigrants amb l'administració, les institucions catalanes tindran una posició determinant en el marc de la legislació internacional europea i de l'Estat.
Els que afirmen que aquest acord és la cessió de poder més gran per part de l'estat espanyol a Catalunya des de la transferència de les competències de trànsit als Mossos d'Esquadra tenen raó. No hi ha res que aguanti una comparativa que no sigui aquella acció protagonitzada per Jordi Pujol en el marc dels pactes del Majestic, per l'hotel del passeig de Gràcia de Barcelona, on el van rubricar José María Aznar i l'aleshores president de la Generalitat. Quins són els eixos de l'acord que el fan tan rellevant? Bàsicament, quatre: els Mossos actuaran a la frontera i seran presents a ports i aeroports, la Generalitat expedirà el document d'identitat per als estrangers i Catalunya gestionarà les expulsions i devolucions d'estrangers i tindrà el control dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). És una transferència integral? Sí, i desborda àmpliament el que no fa pas tant semblava impossible. És un cafè per a tothom? No, impossible. Perquè es requereixen tres coses: la primera, que la comunitat autònoma en reclami les competències; la segona, que el govern espanyol la hi cedeixi; i tercer, i fonamental, que disposi de policia pròpia per assumir moltes de les funcions delegades, cosa que, a més de Catalunya, només compleix el País Basc i, parcialment, Navarra.
La formació de Puigdemont té motius per sentir-se satisfeta, ja que, com en el cas de la llei d'amnistia, són els que més han estirat per aconseguir la transferència que ells no gestionaran, si més no els primers anys, sinó que serà el Govern del president Salvador Illa a qui li correspondrà. Tanmateix, Junts també podrà treure rèdit a aquesta circumstància: pel fet d'estar a l'oposició a Catalunya, les seves prioritats no han canviat i prioritzen el màxim nombre de transferències possible. La reacció que s'ha desencadenat, des del PP i Vox a Podemos, passant per les agrupacions de la Guàrdia Civil i altres sectors afectats, reflecteix perfectament la coentor que ha produït l'acord. El cas de la formació de Pablo Iglesias és, sens dubte, el més sorprenent, tant per les acusacions llançades contra Junts com pel fet d'estar en contra d'una transferència que gestionaran a Catalunya els socialistes. És cert que els seus quatre vots al Congrés seran necessaris, però la visceralitat en contra de l'acord que ha demostrat sembla més un missatge per posar en problemes Sánchez i arrabassar votants a Sumar que qualsevol altra cosa.
A partir d'ara, tot el que té a veure amb la vida d'un estranger a Catalunya passarà per la Generalitat
El camí que té al davant l'acord subscrit entre el PSOE i Junts no serà ni de bon tros fàcil, més enllà de Podemos. Els pactes amb Pedro Sánchez sempre acaben tenint un final molt diferent del que es creu en un inici i el resultat de la llei d'amnistia n'és l'exemple més clar. Se'n podrà culpar els jutges, però amb un redactat que fes impossible el marge judicial estaríem parlant d'un resultat diferent. En principi, hi ha tres grans blocs de problemes: la constitucionalitat de la llei, donat que el Partit Popular ja ha fet evident que pensa portar-la l'Alt Tribunal. Segon, el conflicte normatiu que batega al fons de la proposició de llei, el redactat de la qual no està prou acompanyat de lleis vigents que poden requerir modificacions a diferents punts de l'articulat. I, finalment, la disputa jurídica sobre si contravé o no el dret de la Unió. Sobre tots tres punts hi ha opinions per a tots els gustos, cosa que, coneixent com es mouen les aigües profundes de l'Estat espanyol, no deixa de ser preocupant.
En qualsevol cas, això serà a partir de les setmanes entrants, ja que, com va assenyalar Carles Puigdemont en una compareixença pública, la desconfiança de l'independentisme català amb el PSOE és des d'aquest dimarts una mica menor. Sobretot perquè Junts ja té una part de l'eslògan en els temes d'immigració fet: "A partir d'ara, tot el que té a veure amb la vida d'un estranger a Catalunya passarà per la Generalitat. O sigui, per Illa. Que haurà de bregar amb una explosiva carpeta en la qual Puigdemont ja ha fet el seu paper: aconseguir-ne la transferència".