Costaria de trobar una investidura d'un president del govern a Espanya en què el candidat hagi hagut de compartir bona part del protagonisme de la jornada, no només amb un absent, sinó amb un polític exiliat. L'ombra allargada del president Carles Puigdemont des de Waterloo va eclipsar la investidura de Feijóo i es va convertir, involuntàriament, en el símbol de la impotència de l'aliança entre el Partit Popular i Vox. Els 172 vots de la dreta extrema necessiten quatre escons més per assolir la Moncloa i fracassaran en l'intent d'assaltar el govern espanyol perquè Puigdemont i el que representa s'han creuat al seu camí. El mateix president a l'exili ho ha repetit: les seves condicions per a un acord són per al PSOE, però també per al PP. El que passa és que Feijóo està lligat de mans per Aznar i Díaz Ayuso, d'una banda, i Santiago Abascal, per l'altra. I així, al PP l'únic que li queda és reivindicar una inútil victòria a les urnes el 23 de juliol passat.

Feijóo va conjuminar un discurs més pensat per comprometre l'estratègia de Pedro Sánchez que no pas per guanyar-se la investidura, que ja donava per perduda. Per això, el debat es va centrar en les reivindicacions independentistes i, molt especialment, en l'amnistia i el referèndum i el que això acabaria suposant de ruptura del projecte constitucional i de la lleialtat a una idea d'Espanya. Segurament, el polític gallec volia situar el president en funcions com l'artífex de la ruptura del pacte constitucional i capaç de passar en sis anys de donar suport el 2017 a l'article 155 de la Constitució i a la supressió de l'autogovern a Catalunya, a acceptar una amnistia el 2023 que suposaria l'oblit penal de tota aquella etapa.

Sánchez no va caure en la provocació i va menystenir Feijóo enviant-li un miura antiindependentista i d'ullals esmolats com l'exalcalde de Valladolid ,Óscar Puente, que va perdre l'alcaldia el 28 de maig passat tot i quedar primer a les urnes i després d'un pacte entre PP i Vox. Li pagava, així, amb la mateixa moneda i donava joc a la infanteria socialista per sobre de rangs i de galons. Un moviment que va sorprendre i que va portar, per exemple, Pablo Iglesias a considerar el gest com una aposta cap a un perfil més agressiu i incorrecte, "de vegades obertament macarró", la qual cosa dona una idea de la figura del val·lisoletà. El president en funcions, sempre juganer amb els detalls, va moure la banqueta i, relaxat per uns i desinhibit per altres, va seguir la sessió des del seu escó i més pendent del mòbil que dels oradors que anaven passant pel faristol del Congrés dels Diputats.

La investidura de Feijóo va permetre obtenir una foto nítida del que serà la legislatura si Sánchez tira endavant, la segona quinzena de novembre, la seva investidura. Que ningú no s'equivoqui: la dreta no li posarà les coses fàcils i la seva aposta serà doble: intentar presentar-li una moció de censura, bé amb el PNB, bé amb Junts; o forçar una legislatura tan curta com sigui possible. Per a tal fi, Feijóo compta a mantenir unit el triple suport que té: el mediàtic, el judicial i l'empresarial. Però el president també té plans i, sens dubte, actuarà contra els dos primers i confia que el tercer es ressituï, com solen fer habitualment els diners, que no són precisament valents.

Resumint, amb el calendari que està en marxa, dimarts i dimecres seran les dues primeres jornades de la investidura de Feijóo, divendres al migdia la segona i última votació del candidat popular i, a partir de dilluns, es canvia pantalla i s'inicia el compte enrere de la investidura de Sánchez. Començant per l'amnistia —per cert, a què ve donar-la per aconseguida en un procés no finalitzat, encara que hi hagi hagut intercanvi de documentació, i que requereix la màxima discreció?— i seguint amb l'exigència del verificador internacional del compliment dels acords. Veurem si la feina que s'ha fet fins ara ja es troba en el seu punt de maduració perquè, llavors sí que el rellotge començarà a córrer seriosament si es volen evitar les eleccions del 14 de gener. Perquè amnistia i verificador no completen la negociació de la investidura, sinó que la situen al carril per a un possible i hipotètic acord. I això no és un detall menor que calgui passar per alt.