Carles Puigdemont no ha acceptat la destitució com a president de Catalunya duta a terme pel Govern espanyol després que el Senat conferís a Mariano Rajoy potestats excepcionals per suspendre l'autonomia catalana. L'anunci televisiu de Puigdemont, en l'única compareixença pública que ha fet aquest dissabte, és important, atès que suposa diverses coses: l'assumpció del pas fet pel Parlament divendres passat quan va proclamar la República de Catalunya i, en sentit contrari, l'absència de qualsevol legalitat que no passi per respectar la potestat del Parlament per nomenar i destituir els presidents de Catalunya. La incògnita és, en aquests moments, en què es traduiran la presidència de Puigdemont, la vicepresidència d'Oriol Junqueras i el càrrec de conseller en un total de 13 departaments. Algun, com el titular de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, fins i tot ha penjat un vídeo dient que pensa anar dilluns al seu despatx "com a ministre de la nova República catalana". Ara per ara, és l'únic que ho ha expressat amb tanta rotunditat. D'altres diuen que s'ho estan pensant.

El Govern conserva el relat. Amb dificultats, amb enormes dificultats, però el conserva. Només cal veure la premsa internacional d'aquest dissabte. Però l'ha de fer efectiu si no vol perdre'l. En la comunicació moderna, l'espai que tu no ocupes, te l'acaba ocupant un altre. El que es destaca és la proclamació de la República, no el 155 de Mariano Rajoy. En la mesura que Puigdemont, Junqueras, Junts pel Sí, els partits independentistes, Podem i les associacions sobiranistes mantinguin un full de ruta compartit, el relat tindrà vida pròpia. I l'independentisme conservarà, en bona mesura, la iniciativa en unes setmanes sobre les quals existeix consens entre tots els analistes que seran molt complicades. I, a part, conserva el més preuat que existeix en aquests moments, una majoria de la societat catalana molt mobilitzada en defensa de les seves institucions. S'ha vist molt recentment amb la detenció dels Jordis, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Això sense comptar amb la capil·laritat a més de 700 municipis que han donat suport a la independència de Catalunya i s'han compromès a fer-la efectiva.

No és estrany que davant de tot això Rajoy hagi volgut escurçar al màxim la seva presència com a virrei al 21 de desembre, data en la qual ha convocat eleccions autonòmiques. Difícil dilema entre l'independentisme sobre si participar o no en aquests comicis. La meva impressió és que el pas dels dies decantarà aquest espai polític cap al sí per evitar que passi com al País Basc, on un moviment semblant va proporcionar l'arribada del socialista Patxi López, de la mà del PP, a la presidència. Però per a aquesta decisió encara falten alguns dies i abans han de passar moltes coses.

En aquesta batalla pels símbols i per conservar la litúrgia que està en mans de qualsevol poder que es preï, el Govern està assistint a la immobilització de la seva capacitat per actuar per part del Govern espanyol. A la pèrdua d'aquests últims temps d'autonomia política i financera, el Ministeri de l'Interior ha assumit amb celeritat els Mossos d'Esquadra, n'ha nomenat un nou responsable i ha executat les destitucions en el Govern publicades al BOE. La primera mesura és que els consellers han perdut l'escorta i també passarà amb el cotxe oficial. Puigdemont conservarà un operatiu mínim i Junqueras, un altre d'encara més petit. És obvi que el Govern espanyol vol fer passar com més aviat millor a les hemeroteques la imatge d'un Govern en actiu, que arriba als llocs amb cotxes oficials. Per això també s'ha queixat a TV3 per esmentar Puigdemont amb el rang de president, atenent el que disposa el BOE d'aquest dissabte: "una informació veraç, objectiva i equilibrada, respectuosa amb el pluralisme polític, social i cultural, i també amb l'equilibri territorial, així com amb els valors de la Constitució i l'Estatut."

PD. La història haurà de reconèixer el paper del major Trapero a l'etapa recent de consolidació del Cos de Mossos d'Esquadra com la policia de Catalunya. És destituït pel Ministeri de l'Interior després de dos èxits immensos: donar una resposta policial enorme als atemptats del mes d'agost passat a Barcelona i Cambrils, amb la desarticulació de tot el comando en només quatre dies. Vuit terroristes van ser abatuts pels Mossos i els altres quatre, detinguts. La comunicació a l'opinió pública va ser la pròpia d'una policia moderna i la societat catalana va tenir un legítim orgull de la seva policia. El segon èxit policial va ser el de l'1 d'octubre amb motiu del referèndum. Els Mossos van complir, fins on sabem, el mandat judicial amb proporcionalitat i el resultat és que van retirar més urnes que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. Tot això, sense que hi hagués ciutadans ferits. Avui, Trapero està investigat per un delicte de sedició a l'Audiència Nacional i se li han imposat mesures cautelars.