L'esperada compareixença de Carles Puigdemont a TV3, en complir-se vuit dies de la seva advertència a Pedro Sánchez que l'acord amb el PSOE no anava bé i que havia arribat el moment d'un punt inflexió o de deixar-lo estar, s'ha saldat amb una ajornament de qualsevol decisió definitiva fins a la tornada de les vacances nadalenques. En l'entrevista, Puigdemont no va escatimar crítiques al PSOE i a Sánchez, als quals va exigir un canvi dràstic d'actitud però no va prémer el botó nuclear de la legislatura espanyola. Sí que va traçar una amenaça gens velada sobre el que pot passar amb l'inici d'any si el PSOE no resol tots els incompliments amb Junts que té a sobre de la taula en assegurar que l'escenari d'eleccions a Espanya existeix. Sigui com sigui, Puigdemont es pren més temps, potser confiant que, aquesta vegada sí, Pedro Sánchez traçarà un full de ruta que doni resposta a tants incompliments. Encara que també es pot pensar que poc o gens espera del PSOE i que el que pretén és deixar clar que ha fet tot el possible i justificar davant de l'opinió pública catalana més fàcilment la ruptura. D'aquí la seva declaració contundent que Junts no va a Madrid a fer amics, sinó a defensar interessos catalans.
L'entrevista es va celebrar després que al matí no es tramités per part de la Mesa del Congrés la iniciativa legislativa de Junts que empenyia el PSOE a presentar una qüestió de confiança en un ardit parlamentari que té molt d'autèntic trilerisme polític. Durant dies, el PSOE i Sumar van estar fent córrer l'espècie que els lletrats no l'acceptarien perquè era una moció de censura encoberta. Una maniobra dels lletrats de la Cambra baixa, aparentment no del grat de l'esquerra governant, que va deixar la pilota al seu terreny i amb la qual van validar la seva tramitació: només faltava que els dos partits de l'Executiu espanyol, que compten amb majoria a la Mesa, hi donessin llum verda. Lluny d'això, van demanar un temps mort i van dir que s'ho volien pensar. Pensar el què, si una Mesa no qualifica políticament una iniciativa legislativa? Era un estratagema per tirar la pilota al 7 de gener, que és quan la Mesa, si vol, serà procedent a la seva qualificació. Hi ha moltes maneres de veure el moviment del govern espanyol, però en cap d'ells no surt triomfador Junts, que només sortia vencedor si es tramitava la seva iniciativa d'una moció de confiança. I això no ha passat.
Transcorregut un any de la firma de l'acord de Brussel·les, subscrita el novembre de l'any passat entre Carles Puigdemont i Santos Cerdán, el deteriorament de les relacions s'ha accelerat en els últims mesos. Múltiples han estat els motius i no tots ells polítics. En primer lloc va ser la negociació de la llei d'Amnistia, que va tenir una tramitació espinosa i, sens dubte, més complicada per a Junts del que s'esperaven fins a aprovar-se al Congrés dels Diputats a finals del mes de maig passat. Allà es va constatar una cosa que seria una constant d'aquests mesos: es podien tirar temes endavant? Certament, sí. Però la confiança, una cosa bàsica en qualsevol relació personal, seria inexistent. Segurament, al costat de la llei d'Amnistia, que, més tard, els jutges boicotejarien en un pols insòlit amb el legislatiu, l'altre tema que ha avinagrat les relacions entre PSOE i Junts ha estat el de l'oficialitat del català en les institucions europees. Un tema en el que és més que evident que el govern de Pedro Sánchez no va posar l'energia necessària per tirar-lo endavant mentre va tenir la presidència de la Unió Europea en l'últim semestre del 2023.
Sánchez viu del BOE mentre Junts només pot exhibir promeses, moltes d'elles sense resultat en el dia d'avui
El ministre d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va desplegar una activitat inicial que va generar enormes expectatives en què l'oficialitat del català era gairebé a tocar. El pas de les setmanes va diluir aquesta percepció i quan Espanya va cedir la presidència de la UE primer a Bèlgica i més tard a Hongria, que l'ostenta fins al proper 31 de desembre, les promeses espanyoles a Puigdemont van quedar en una gran nebulosa. Així, fins avui. El tema del català ha acabat tenint, per la seva simbologia, una importància enorme ja que al pes de l'incompliment cal afegir que és una qüestió capital per a Junts per la prioritat que sempre té en el seu ADN el tema lingüístic i el cultural. En aquest chapapote, és el govern espanyol qui guanya sempre fins avui. Ells viuen del BOE, del molt o poc poder que dona el govern, mentre Junts només pot exhibir, fins a la data, promeses, moltes d'elles sense resultat en el dia d'avui. Per no parlar de la negativa d'Interior a poder disposar d'escorta policial, la manera com el president Salvador Illa ha esquivat una trobada a Brussel·les com abans va fer Pedro Sánchez, a la qual cosa Puigdemont es refereix com a absència d'amnistia "polìtica" a més de la judicial, o la frustració de Junts sobre com es van resoldre els últims pactes municipals amb Barcelona i Xavier Trias sempre en el punt de mira.
La pròxima partida es jugarà el 7 de gener, d'aquí a tres dimarts. Sánchez passarà el Nadal tranquil, almenys en aquest front. Acostumat a viure al dia i passar els fulls del calendari amb enorme dificultat, els problemes del dia després de Reis ja els abordarà en el seu moment. Llavors veurem com se'n surt de tantes carpetes incomplertes a la que s'afegeix la de la delegació integral de competències en immigració que Puigdemont vol que sigui completa perquè la Generalitat tingui el control de fronteres, l'expulsió i l'emissió del NIE, el número d'identificació i que és l'equivalent del DNI per a estrangers. No veig el PSOE acceptant-ho.