El president Puigdemont ha ensenyat a la primera jornada del Parlament que debat la qüestió de confiança, que ell mateix va sol·licitar el mes de juliol passat, bona part de les seves cartes per exhaurir la legislatura: s'aprovaran les denominades lleis de desconnexió amb Espanya abans del mes de juny, s'intentarà novament acordar amb el govern espanyol un referèndum perquè la ciutadania de Catalunya es pronunciï sobre si vol la independència i, en cas de persistir en la negativa qui ocupi el Palau de la Moncloa, serà el Govern qui n'asseguri la realització. I ho ha dit amb una frase que no deixa espai a dubtes: "Hi haurà referèndum, o referèndum", i la data límit serà el setembre.

Una dada molt important i que va ser fruit dels acords del sopar de dilluns passat al Palau de la Generalitat i revelada aquest dimecres per El Nacional. El vicepresident Oriol Junqueras hi jugarà un paper molt important, ja que coordinarà tots les feines per a la celebració del referèndum amb l'ajuda de diversos consellers implicats, molt especialment de Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència i del departament del qual en penja l'àrea de participació.

Puigdemont ha fet un pas endavant amb un discurs ferm, clar i sense matisos. Ple de determinació a l'acció i també amb alguns missatges directes a la CUP, el seu únic soci parlamentari, perquè no continuï jugant amb el futur de la legislatura. Per exemple, si no hi ha pressupostos, hi haurà eleccions. El temps del desacord entre totes dues formacions ha de quedar enrere, si no el risc que tot el procés polític català salti pels aires és alt. Les seves paraules no sonaven tant a amenaça sinó a cridar l'atenció sobre la gravetat dels mesos que vindran.

Les seves paraules es poden resumir en aquestes cinc claus: primera, la rotunditat amb què ha assegurat que ell no fallarà al compromís amb el full de ruta anunciat al Parlament si hi ha una majoria sense fissures a la cambra que li dóna suport en les grans decisions. Segon, el referèndum acordat amb l'Estat és la fórmula idònia i d'aquí una oferta política que no caduca però que tampoc no paralitza l'acció de la Generalitat i que aquesta vegada, a diferència del 2014, res no impedirà que es tiri endavant. Tercer, o bé s'aproven els pressupostos o farà ús de la seva facultat de convocar noves eleccions. Quart, cal aprofitar aquest llarg període de govern en funcions a Espanya que debilita la seva imatge a l'interior però sobretot a l'exterior. I cinquè, una cosa que ha dit molt de passada però que, segurament, formarà part de l'agenda dels propers mesos, l'apel·lació a noves mobilitzacions al carrer i no semblava pas estar pensant en la pròxima Diada.

Amb el discurs de Puigdemont, Catalunya deixa de banda algunes de les incerteses que han estat objecte de llargs debats durant aquests mesos al món independentista. El referèndum vinculant immediatament després de l'aprovació de les lleis de desconnexió passa a ser la nova pantalla de la política catalana.