27 d'octubre del 2017. 15 hores i 26 minuts. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, proclama que la Cambra catalana ha aprovat "constituir la República catalana com un estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social". El resultat de la votació ha estat de 70 vots a favor, 10 en contra i dues abstencions. Un total de 53 diputats havien abandonat l'hemicicle sense exercir el dret a vot. Amb la proclamació d'aquest resultat i el cant d'Els Segadors, Carles Puigdemont i Casamajó, com a 130è president de la Generalitat, complia el compromís que va assumir el gener de 2016 en accedir a la màxima institució de Catalunya: passar de la postautonomia a la independència. Per a uns, un salt a la llibertat i a la plena independència; per a altres, un salt al buit. Els propers dies seran clau per saber si el Govern consolida posicions i quina és la resposta del país. Com es passa de la il·lusió anhelada per molta gent a una situació de normalitat.
Sens dubte, no serà fàcil. Entre altres coses, perquè el govern espanyol, emparant-se en l'article 155 de la Constitució que li ha atorgat competències excepcionals per mitjà del Senat, va adoptar hores després dues decisions de pes: suspendre de les seves funcions al president, al vicepresident i al Govern, dissoldre el Parlament i convocar eleccions autonòmiques per al 21 de desembre. Decapitar les institucions catalanes, implementar la repressió i desbancar a l'independentisme a les urnes. Però les coses no són tan senzilles: què faran Puigdemont, Junqueras i la resta de consellers? Intentaran ocupar els seus despatxos dilluns? Es constituiran com el govern legítim encara que no puguin anar al Palau de la Generalitat i les conselleries? I també, es presentarà l'independentisme a aquestes eleccions? No hi ha una decisió prefixada ja que l'anunci ha agafat per sorpresa a tothom. Tanmateix, molts afirmen que no s'haurien de presentar.
Dissolt el Parlament, caldrà també veure si l'Assemblea d'Electes, creada davant d'una eventualitat com l'apropiació de les institucions catalanes, cobra protagonisme en aquesta nova etapa. Però el Govern ha decidit deixar reposar el vertigen d'aquestes últimes jornades. Així, aquest divendres ha estat un dia de celebració festiva en molts municipis catalans, molt lluny de les reivindicacions d'aquests últims temps. Encara que la nova República catalana no va comptar amb cap suport internacional, el Govern estava tranquil i la consigna era: calma. Tanta, que el president Puigdemont després d'una llarga reunió amb els consellers i les entitats sobiranistes es va desplaçar com qualsevol altre dia a adormir Girona. El mateix van fer tots els consellers: cadascú a casa seva.
Serà a partir de dilluns quan la Fiscalia té previst d'actuar contra el Govern i la Mesa del Parlament. A sobre de la taula del fiscal general de l'Estat, un escrit amb diversos delictes. Entre altres, el de rebel·lió, amb penes de fins a 30 anys de presó. L'estat espanyol ja ha dit que no s'aturarà. Falta per veure si n'hi haurà i quina serà la resposta de la ciutadania. Les entitats sobiranistes tan sols han donat una pista: "Aquesta setmana serà molt important i cal agafar forces".
El fill del pastisser d'Amer, tossut, imprevisible i agosarat ha complert el seu somni. Ha dit en alguna ocasió que hagués volgut ser astronauta. Potser hauria fet carrera però per a un independentista convençut com ell, segur que no hi ha res com tocar el cel. I això només ho podia aconseguir com a president de la Generalitat.