En un cap de setmana incruent i amb múltiples baixes en l'establishment del PDeCAT, els presidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Quim Torra han pres les principals fortaleses de la formació i, aquesta vegada sí, han desbancat els elements hostils amb la seva política independentista. Les llistes a Madrid, Parlament Europeu i Ajuntament de Barcelona són un triomf clar i rotund de la línia més independentista de la formació que va néixer per substituir Convergència Democràtica i que ha tingut en només tres anys una vida enormement convulsa. Quatre són les novetats més significatives: en primer lloc, la decisió del president Puigdemont de ser candidat al Parlament Europeu i, a la pràctica, enfrontar-se a qui va ser el seu vicepresident Oriol Junqueras; en segon lloc, l'important paper dels presos de Junts per Catalunya, que encapçalen tres de les quatre llistes al Congrés dels Diputats; la sortida del Govern de dos pesos pesants com la consellera Elsa Artadi, cap a l'Ajuntament de Barcelona, i Laura Borràs, rere Jordi Sànchez, camí de les Corts espanyoles; i, finalment, la marginació dels responsables del grup parlamentari a Madrid, Carles Campuzano i Jordi Xuclà, que queden fora de les llistes.

Si en les eleccions catalanes del passat 21 de desembre, Puigdemont va guanyar la batalla i va elaborar les candidatures de Junts per Catalunya fent un pas endavant i acceptant ser candidat al Parlament, en aquesta ocasió ha tornat a repetir la jugada. Els alcaldes escollits el 2015 en candidatures de Convergència i Unió volien, en la seva immensa majoria, comptar amb el president exiliat a Brussel·les com a gran actiu electoral el 26 de maig. Ell s'ha estat resistint durant molt temps a aquesta possibilitat i l'ha anat descartant reiteradament cada vegada que se li formulava la pregunta. Entre altres motius, no l'únic, perquè apostava per una llista conjunta de l'independentisme a Europa i, després, per no confrontar-se amb Junqueras a les urnes, una batalla, en força aspectes, dolorosa per a molts sectors de l'independentisme. Sembla evident que les dues raons han quedat amortitzades en les últimes setmanes fruit de les desavinences que han tingut i l'exemple més clar de les quals ha estat la seva negativa a firmar un article conjunt en un dels grans diaris europeus arran del judici que s'està celebrant al Tribunal Suprem.

El president Torra, que per primera vegada ha tingut un paper actiu en un procés de confecció de candidatures, sacrifica dues peces, Artadi i Borràs, de la seva màxima confiança i que li han estat lleials des del primer moment, a canvi de tenir un domini més gran del tauler global de la política catalana i interlocució a Madrid i en l'altre costat de la plaça de Sant Jaume. En un màxim d'una o dues setmanes s'hauran de produir els relleus a Presidència i Cultura i també a Justícia, on la seva consellera, Ester Capella, té previst acompanyar Ernest Maragall. En el primer dels casos, l'aposta continua sent l'alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, que acaba de complir 49 anys, és de la màxima confiança de Puigdemont i de Jordi Turull, cessat pel 155 sent conseller de Presidència. A Cultura haurà de ser una dona, igual que a Justícia, si no es vol rebaixar el paper de les dones en el Govern.

Encara que fins ara el Govern ha estat blindat dels xocs entre els dos grans partits de l'independentisme, caldrà veure com sacsegen l'statu quo actual els processos electorals. Torra i Pere Aragonès tenen un important paper a fer si volen allargar almenys fins al 2020 les eleccions al Parlament de Catalunya. En qualsevol cas, la confecció de les llistes i la disputa per un espai comú en tres processos electorals fa preveure moments de tensió importants. Quant? Ho veurem amb el temps.