Que la política catalana ha entrat de ple a la campanya electoral és una evidència. Com ho és també que per més que hi hagi intents desesperats d'alguns per presentar aquesta campanya com a normal no té res d'això. Absolutament res. Si nó, com s'entén que El Nacional hagi hagut de viatjar fins a Brussel·les per entrevistar el president de la Generalitat a l'exili. Perquè és a l'exili, no? O com s'ha de denominar el lloc on és el president català que ha estat desposseït del seu càrrec no pel Parlament, tampoc pel poble de Catalunya, sinó pel govern espanyol?
La Junta Electoral pot obligar els mitjans públics que no el considerin el president en l'exili i prohibir-los que facin servir aquesta expressió, però és com posar portes al camp. Josep Tarradellas era president a l'exili i Puigdemont també ho és. Diguem que la campanya catalana es juga entre Barcelona i Brussel·les i té permanentment una mirada a les presons d'Estremera, Alcalá Meco i Soto del Real, on són els consellers presos i els Jordis, Sànchez i Cuixart.
Puigdemont està fort i animós. S'expressa amb contundència i claredat. Directe en les seves respostes. Molt enfadat amb les falsedats que es publiquen i de les quals fa responsables els grans grups de comunicació d'allà i d'aquí i a l'Estat espanyol en els seus diferents actors des de Felip VI al delegat Millo. No accepta que es considerin normals aquestes eleccions. No dona cap de les partides per perdudes i confia en la resposta de la gent el 21-D. Les eleccions que han de restaurar en les urnes el Govern legítim de Catalunya. Es mostra disposat al diàleg i a la negociació, com sempre.
Però, atenció, no renuncia a la unilateralitat i tampoc al referèndum de l'1 d'octubre, que considera plenament vigent, i a l'aprovació de la República pel Parlament de Catalunya. El 21-D també es podrà votar la seva legitimitat i demana a la ciutadania que derroti el 155 —la banda del 155, diu— i que digui no al que considera literalment un cop d'estat. Una entrevista intensa que mereix ser llegida. I guardada.